PARAL·LELISMES DES DE BARCELONA

Textos de José R. Pascual-Vilaplana

Barcelona va veure nàixer amb poc temps de diferència, dos compositors rellevants en la vida dels quals, tot i no tenir cap relació entre ells, hi trobem molts llocs comuns en el seu corpus artístic, amb una estètica molt propera tot i desenvolupar estils molt personals: Miguel Asins Arbó i Carles Suriñach. Aquests dos creadors musicals, a més a més, coincideixen en dedicar part de la seua valuosa producció al món de les bandes de música, les orquestres de vent i percussió a les quals han sabut extraure el seu potencial tímbric i han sabut situar-les al lloc natural d’igualtat que li correspon al conreu de l’art musical contemporani. Amb aquesta gravació, la Banda Municipal de Barcelona vol retre merescut homenatge a dos artistes que des de Barcelona exportaren el seu art a diversos indrets i amb diferents propostes tot emprant com a vehicle de difusió i creació a la banda de música.

Surinach i Asins Arbó són tot un exemple d’autors compromesos amb un territori que han sabut aprofitar aquestes arrels per a enlairar-los en la seua contemporaneïtat. La seua producció musical s’aferma per un sòlid compromís estètic i una coherència personal de creació. Temps paral·lels que generaren interessos artístics semblants, com nascuts d’un ecosistema vital on es barreja l’ètica i l’estètica.


MIGUEL ASINS ARBÓ


Miguel Asins Arbó (Barcelona, 21 de gener de 1916 – València, 26 d’octubre de 1996), nasqué al barceloní Hospital de Sant Pau i va viure els seus primers anys de vida al carrer Robador de Barcelona. Fill de pares valencians, prompte torna a la ciutat del Túria on comença els seus estudis musicals, tot iniciant-los amb el violí, per continuar amb la composició de la mà de Pedro Sosa o Manuel Palau. En 1944 ingressà per  oposició al Cuerpo Nacional de Directores de Músicas Militares. En 1950 va obtenir el Premio Nacional de Música gràcies a les seues Seis canciones españolas per a veu i piano. En 1954 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona pel seu poema simfònic per a orquestra, Alvargonzález. Les seues obres són estrenades per directors de la talla d’Eduard Toldrà, Joan Lamote de Grignon o Ataúlfo Argenta . En 1954 inicia la seua activitat com a compositor de música cinematogràfica amb la banda sonora de Rebeldía, dirigida per José Antonio Nieves Conde. El món del cinema va centrar la seua activitat fins al punt que decideix traslladar la seua residència a Madrid per combinar la seua activitat com a director militar i com a compositor per al setè art. Va participar com a creador musical de pel·lícules com ara El cochecito (1961), de Marco Ferreri, Plácido (1961) o El verdugo (1963) de García Berlanga, entre d’altres. Prompte començaria també a realitzar música per a documentals i series de televisió com ara Diego de Acevedo (1967)España siglo XX (1971)Dalí (1980) o España en guerra (1986) entre moltes més. Destacable fou també la seua activitat docent, tant com a professor del Conservatorio Superior de Música de Madrid (1976-1986) com a escriptor de mètodes de gran rellevància com són Ciento un ejercicios para la práctica de la repentización y el transporte (Real Musical, 1981), Bajo cifrado barroco (Real Musical, 1985), Teoría y pràctica del bajo cifrado en su realización al piano (Real Musical, 1985o El acompañamiento de la melodía y su improvisación al piano (Real Musical, 1988). També fou clarament rellevant la seua vinculació a l’etnomusicologia i al folklore, tot publicant diversos cançoners i escrivint gran quantitat de composicions pròpies basades o recreades en la música tradicional tant valenciana com catalana.

VIEJOS AIRES DE LA VIEJA ESPAÑA

(1972)

Amb aquesta suite de 1972, el mestre Asins Arbó guanyava per primera vegada el Premio Maestro Villa de Madrid, un dels guardons més importants i històrics de la composició per a banda. Els seus cinc moviments ens presenten altres tants ritmes propis de la tradició folklòrica espanyola revestits del món harmònic i colorista del mestre Asins Arbó, amb un gran eclecticisme estilístic i tot aprofitant els recursos tímbrics de la banda de música més versàtil. L’obra fou estrenada per la Banda Municipal de Madrid dirigida per Rodrigo de Santiago, el 21 d’octubre de 1973. El 29 de febrer de 1976, la Banda Municipal de Barcelona dirigida pel mestre Enrique Garcés interpretava per primera vegada aquesta obra en un concert al Palau de Congressos de la ciutat.




VUIT CANÇONS POPULARS CATALANES

(1975)

El conreu de la música tradicional catalana a la producció d’Asins Arbó està ben consolidada amb diferents suites per a veu i piano o per a cor i piano de cançons populars catalanes. De forma instrumental, escriu aquesta suite en 1976 amb versió per a orquestra simfònica i, després, amb versió per a banda. El mestre Garcés, titular de la BM de Barcelona, feu una instrumentació per a banda de l’original orquestral en juny de 1976. (SANZ, José Miguel (2009) Miguel Asins Arbó y su música para banda sinfónica. Valencia, Ed. Tot per l’Aire).

Gràcies a la família del mestre Asins Arbó recuperarem els manuscrits de la versió de banda realitzats pel propi compositor, on hi mancaven dues de les cançons (les dues primeres) que apareixen a la versió orquestral i que nosaltres hem inclòs amb instrumentació de Pascual-Vilaplana tot basant-se en la versió simfònica i tot seguint la plantilla bandística que el mestre Asins Arbó utilitza per a la resta de cançons. També hem respectat l’ordre que hi figurava al manuscrit. La mestria d’Asins Arbó es reflecteix amb el desenvolupament motívic en cada cançó o en l’ambientació textural que cada melodia popular requereix per la seua tradició, per la seua lletra, pel seu ús.




BANDA MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA

JOSÉ R. PASCUAL-VILAPLANA, DIRECCIÓ


CLARINETS Àngel Errea concertino, José Miguel Micó solista, Natàlia Zanón solista, Joana Altadill, Valeria Conti, Joan Estellés, Victòria Gonzálvez, Montserrat Margalef, Manuel Martínez, Javier Olmeda, José Joaquín Sánchez, Antonio Santos, Joan Tormo, Jaume Sancho, Javier Vilaplana requint, Martí Guasteví clarinet alt, José Vicente Montesinos clarinet baix | SAXÒFONS Maurici Esteller soprano, Daniel Molina alt solista, Marta Romero alt, Armand Franco tenor, José Jaime Rivera tenor, Joan Soler baríton | FLAUTES Manel Reyes solista, Paula Martínez, Carme Arrufat flautí, Ana Belén Sánchez flautí | OBOÈS Pilar Bosque solista, David Perpiñán, Carla Suárez corn anglès | FAGOTS Daniel Ortuño solista, Xavier Cervera | TROMPES Oleguer Bertran solista, Carlos Lizondo solista, Manuel Montesinos, Josep Miquel Rozalén, Miquel Zapata | TROMPETES I FISCORNS Jesús Munuera solista, Patricio Soler solista, Maurici Albàs, Santiago Gozálbez, Jesús Pascual, Javier Navasquillo, Susanna Marco | TROMBONS Emilio Bayarri solista, Eduard Font, Francesc Ivars, Francisco Palacios baix | BOMBARDINS Rubén Zuriaga solista, David Pantín, Vicent Múñoz | TUBES Antonio Chelvi solista, Francisco Javier Molina | TIMPANI Ferran Carceller solista | PERCUSSIONS Mateu Caballé solista, Ferran Armengol, Carme Garrigó, Mario Garcia, Àlex Llorens | CONTRABAIXOS Antoni Cubedo, Trent Hellerstein | ARPA Laura Boschetti | DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola | COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel | ARXIVER Àlex Fernández | FOTOGRAFIES May Zircus | ASSISTÈNCIA TÈCNICA DE SO Toni Vila | PRODUCCIÓ MUSICAL Markus Heiland Tritonus Musikproduktion GmbH

Àlbum enregistrat del 8 al 12 de juliol de 2019 a la Sala 1 Pau Casals, L’Auditori de Barcelona.

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització del vídeo. Si vols veure el vídeo sencer, el pots comprar individualment (video_price€), o comprar una subscripció amb accés il·limitat als concerts des de 7,99€ al mes.

ATENCIÓ

Aquest concert és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L’Auditori Digital. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.

SUBSCRIU-TE PER 7,90 € AL MES

Estàs a punt d'adquirir aquest vídeo per video_price €. T'informem que et pots subscriure per 7,90€ al mes i gaudir de tots els continguts amb accés il·limitat. Vols continuar amb aquesta transacció?