NASCUTS A BARCELONA

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA



Obres de
Carles Suri帽ach i Wrokona
Miguel Asins Arb贸

Direcci贸
Jos茅 R. Pascual-Vilaplana


PARAL路LELISMES DES DE BARCELONA

Textos de Jos茅 R. Pascual-Vilaplana

Barcelona va veure n脿ixer amb poc temps de difer猫ncia, dos compositors rellevants en la vida dels quals, tot i no tenir cap relaci贸 entre ells, hi trobem molts llocs comuns en el seu corpus art铆stic, amb una est猫tica molt propera tot i desenvolupar estils molt personals. Aquests dos creadors musicals, a m茅s a m茅s, coincideixen en dedicar part de la seua valuosa producci贸 al m贸n de les bandes de m煤sica, les orquestres de vent i percussi贸 a les quals han sabut extraure el seu potencial t铆mbric i han sabut situar-les al lloc natural d鈥檌gualtat que li correspon al conreu de l鈥檃rt musical contemporani. Amb aquesta gravaci贸, la Banda Municipal de Barcelona vol retre merescut homenatge a dos artistes que des de Barcelona exportaren el seu art a diversos indrets i amb diferents propostes tot emprant com a vehicle de difusi贸 i creaci贸 a la banda de m煤sica.

Surinach i Asins Arb贸 s贸n tot un exemple d鈥檃utors compromesos amb un territori que han sabut aprofitar aquestes arrels per a enlairar-los en la seua contemporane茂tat. La seua producci贸 musical s鈥檃ferma per un s貌lid comprom铆s est猫tic i una coher猫ncia personal de creaci贸. Temps paral路lels que generaren interessos art铆stics semblants, com nascuts d鈥檜n ecosistema vital on es barreja l鈥櫭╰ica i l鈥檈st猫tica.


CARLES SURI脩ACH I WROKONA


Carles Suri帽ach i Wrokona聽(Barcelona, 4 de mar莽 de 1915 鈥 New Haven (USA), 12 de novembre de 1997) fou alumne de composici贸 del mestre聽Enric Morera聽al Conservatori de Barcelona. Despr茅s amplia la seua formaci贸 a Alemanya, tot estudiant composici贸 amb聽Max Trapp聽a Berl铆n i direcci贸 d鈥檕rquestra amb Hugo Balzar a Dusseldorf, a m茅s d鈥檃ssistir als seminaris impartits per聽Richard Strauss. En 1943 torna a聽 Barcelona topt sent titular de l鈥橭rquestra Filharm貌nica de la ciutat i entre 1944 i 1948 de l鈥橭rquestra Simf貌nica del Liceu. En 1947 trasllada la seua resid猫ncia a Par铆s, des d鈥檕n contacta amb diverses orquestres on hi treballa com a invitat: Orquestra Nacional del Conservatori de Li猫ge, Orquestra Nacional de la Radiodifusi贸 de Fran莽a o l鈥橭rquestra Filharm貌nica de Lisboa, entre d鈥檃ltres. La seua producci贸 com a compositor s鈥檃mplia notablement, tot destacant l鈥檈strena de la seua 貌pera聽El mozo que cas贸 con mujeral Teatre del Liceu en 1948. Entrats els anys 50 emigra als EEUU on desenvolupa una important carrera com a compositor de ballet tot treballant amb la prestigiosa core貌grafa聽Martha Graham. L鈥檃ny 1959 adquir铆 la nacionalitat estatunidenca. Entre la seua producci贸, a m茅s de la m煤sica de ballet, hi destaquen concerts per a solistes (piano, arpa, viol铆, flauta, contrabaix,鈥), m煤sica simf貌nica per a orquestra i per a banda, m煤sica de cambra鈥. El mestre Surinach (com es coneixia al m贸n anglosax贸) ens deix脿 a New Haven als 82 anys. En l鈥檃ctualitat la BMI Foundation atorga un premi amb el seu nom destinat a joves m煤sics.
SURI脩ACH

RITMO JONDO

Suite per a banda (1967)


El 5 de maig de 1952 i per enc脿rrec del compositor i cr铆tic Peggu Glanville-Hicks,聽Carles Suri帽ach聽estrena al Museu d鈥橝rt Modern de Nova York, el seu聽Ritmo jondo聽per a grup instrumental (clarinet, trompeta, xil貌fon, tambor, timbales i tres palmers), una de les primeres manifestacions de la seua passi贸 pel flamenc que desenvolupar脿 en altres produccions. M茅s tard crea una versi贸 m茅s extensa de l鈥檕bra ara instrumentada per a orquestra de cambra, enc脿rrec de la聽Rothschild Foundation聽per a ser coreografiada per Doris Humphrey. Aquest ballet fou estrenat a l鈥橝lvin Theatre聽de Nova York el dia 15 d鈥檃bril de 1953 amb la聽Jos茅 Lim贸n Dance Company. La versi贸 de banda en forma de suite fou creada pel propi compositor en 1967 i recull tres ritmes propis del flamenc (Buler铆as, Saeta聽i聽Garrot铆n) per貌 passats pel tam铆s del llenguatge m茅s d鈥檃vantguarda que fa traslluir la tradici贸 enmig un context absolutament modern i renovador. El propi Suri帽ach escriu a l鈥檈dici贸 de la partitura (Associated Music Publishers Inc.)聽unes notes a l鈥檕bra:

鈥淓ls tres moviments de Ritmo Jondo provenen de fonts gitanes espanyoles.聽Buler铆as: una dansa flamenca alegre i r脿pida, amb improvisacions sobre un ritme que va canviant. Origin脿riament, el nom pareix ser una derivaci贸 de 鈥渂urler铆as鈥 (jocs de burla), una refer猫ncia que 茅s evident a l鈥檈stil peculiar d鈥檃questa dansa. Les 鈥渂uler铆as鈥 constitueixen el m茅s caracter铆stic exemple de les danses per a la festa, i el seu ritme vehement i excitant, ple de trampes a la interpretaci贸, ha servit com a base de la majoria d鈥檃quests balls.聽Saeta: una can莽贸 ritual lenta de Sevilla, cantada als carrers com una preg脿ria durant la process贸 del Divendres Sant. Els instruments estan prohibits durant aquest per铆ode lit煤rgic; tanmateix es permeten els tambors ensordits. La forma 鈥渟aeta鈥 est脿 vinculada amb les m茅s pures i remotes de l鈥檃rt flamenc originat pels sefardites i els berebers. Es requereix una gran quantitat de poder interior per manifestar l鈥檃passionant ritual d鈥檃questa m煤sica.聽Garrot铆n: entre les innombrables varietats que proporcionen els balls festius, el 鈥済arrot铆n鈥 茅s un dels m茅s prominents. Les danses fest铆voles dins del flamenc ofereixen tota una gama estil铆stica on totes les innovacions i improvisacions imaginables s贸n admissibles. El 鈥済arrot铆n鈥 茅s una dansa orgi脿stica i incontrolada, feli莽ment contagiosa i carregada d鈥檈moci贸 i exuber脿ncia;聽 tot i aix貌, a la mateixa hora, apareix restringida per un cert esto茂cisme i per una viol猫ncia pr貌pia dels seus or铆gens racials鈥.




SURI脩ACH

SINFONIETTA FLAMENCA

Suite per a banda (1971)


La predilecci贸 del mestre Suri帽ach pel flamenc li porta a escriure una聽Sinfonietta flamenca聽per a orquestra simf貌nica que s鈥檈strena a Louisville el 9 de gener de 1954 amb un gran 猫xit de cr铆tica. El mateix any es va presentar l鈥檕bra durant els concerts de Cuaresma al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, dirigida pel propi compositor.聽 El 24 de juliol de 1956, va tenir lloc la seua presentaci贸 al prestigi贸s Festival Proms interpretada per la聽BBC Symphony Orchestra, dirigida per Malcolm Sargent al Royal Albert Hall de Londres. Aquesta suite en quatre moviments desenvolupa una visi贸 molt moderna de la tradici贸 flamenca tant pel que fa al tema t铆mbric i tem脿tic (amb reminisc猫ncies jueves, 脿rabs i gitanes) com a l鈥檋arm貌nic. Una versi贸 m茅s redu茂da (sols amb tres moviments dels originals, tot eliminant el tercer moviment de la versi贸 orquestral) s鈥檈strena instrumentada per a banda pel compositor en 1971.聽El propi Suri帽ach escriu al llibret del LP on s鈥檈nregistr脿 l鈥檕bra:聽鈥淓l sud d鈥橢spanya ha estat sempre聽 la font de la major riquesa de la m煤sica nativa. Aquesta riquesa es concentra majorit脿riament a l鈥檈stil flamenc amb la seua formidable intensitat i profunda meditaci贸. Per貌 els compositors espanyols no han penetrat molt al seu interior, pel seu refinament no han fet concessi贸 a l鈥檈xtravag脿ncia de l鈥檈stil flamenc espanyol quan aquest interferia les regles acad猫miques. Aquesta Sinfonietta Flamenca t茅 un m脿xim d鈥檈stil flamenc i un m铆nim de convencionalisme鈥.

Aquestes dues obres s贸n testimoni de l鈥檌nter茅s de Suri帽ach pel flamenc, present en la gran majoria de la seua producci贸, com per exemple a la seua聽Simfonia n. 2, i a obres com ara聽Feria M谩gica聽(1956),聽Variaciones Sinf贸nicas聽(1962), el聽Concert per a piano i orquestra(1973) o聽Melismas Sinf贸nicos聽(1993).聽Per entendre aquest inter猫s i la seua postura est猫tica s贸n interessants paraules del compositor al text del LP:聽鈥溾.茅s coneguda, crec, actualment, la meua devoci贸 per la denominada m煤sica flamenca espanyola i la meua recerca per trasplantar-la聽 a l鈥檈scenari del concert. Tanmateix, aquest idioma, a trav茅s dels anys, est脿 esdevenint, crec, en un assumpte molt associat a la meua pr貌pia fisonomia. Per altre costat, el m贸n de la dansa est脿 utilitzant la meua m煤sica cada dia m茅s i m茅s; una acurada an脿lisi m鈥檋a mostrat que els ballarins no espanyols s鈥檋an dedicat a esta m煤sica pel seu dramatisme: el drama est脿 sent majorit脿riament el resultat de l鈥檈stil flamenc. Els seus ballets no s贸n totalment espanyols, per貌 utilitzen la meua m煤sica per la seua for莽a teatral鈥︹.

A les notes al programa de la seua obra聽Melismas Sinf贸nicos聽ens diu:聽鈥淒eseaba poner el flamenco a nivel de concierto, para tamizar su energ铆a natural mediante las mejores maneras de la m煤sica cl谩sica. Sin embargo, rara vez uso canciones populares o ritmos del flamenco actual. Me puede inspirar, pero la forma proviene de mi imaginaci贸n. Una vez he escuchado un tema, lo digiero y lo trituro. De este modo cuando retorna a mi memoria se ha convertido en otra cosa. Espero que el fondo todav铆a se conserve, pero con muy pocas excepciones, mi m煤sica es completamente original.聽No me gusta mucho la musicolog铆a. Los music贸logos buscan autenticidad, pero si haces lo que dicen la m煤sica puede convertirse en extremadamente aburrida, por eso yo escribo lo que tengo en la mente e intento realizar una obra de entretenimiento. Puede provocar una ilusi贸n de autenticidad pero nada m谩s.聽Por ejemplo mi obra聽Ritmo Jondo聽est谩 obviamente inspirada en danzas flamencas y esto suena muy espa帽ol, pero no tiene ning煤n vestigio de la m煤sica gitana actual. Esto no me gusta, se supone que no es el objeto real, es m谩s como pensar sobre la m煤sica gitana. Es interesante.鈥澛(Veure a聽historiadelasinfonia.es)




SURI脩ACH

SOLERIANA

Basada en el 鈥淔andango鈥 del Pare Antoni Soler (1972)


La predilecci贸 del mestre Suri帽ach pel flamenc li porta a escriure una聽Sinfonietta flamenca聽per a orquestra simf貌nica que s鈥檈strena a Louisville el 9 de gener de 1954 amb un gran 猫xit de cr铆tica. El mateix any es va presentar l鈥檕bra durant els concerts de Cuaresma al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, dirigida pel propi compositor.聽 El 24 de juliol de 1956, va tenir lloc la seua presentaci贸 al prestigi贸s Festival Proms interpretada per la聽BBC Symphony Orchestra, dirigida per Malcolm Sargent al Royal Albert Hall de Londres. Aquesta suite en quatre moviments desenvolupa una visi贸 molt moderna de la tradici贸 flamenca tant pel que fa al tema t铆mbric i tem脿tic (amb reminisc猫ncies jueves, 脿rabs i gitanes) com a l鈥檋arm貌nic. Una versi贸 m茅s redu茂da (sols amb tres moviments dels originals, tot eliminant el tercer moviment de la versi贸 orquestral) s鈥檈strena instrumentada per a banda pel compositor en 1971.聽El propi Suri帽ach escriu al llibret del LP on s鈥檈nregistr脿 l鈥檕bra:聽Sens dubte 茅s aquesta partitura una de les obres del mestre Suri帽ach que m茅s s鈥檋a interpretat al m贸n band铆stic internacional. Com versa al subt铆tol de l鈥檕bra, la partitura est脿 basada en el fam贸s聽Fandango聽per a clavec铆, que el frare giron铆聽Antoni Soler聽(Olot, 1729 鈥 San Lorenzo de El Escorial, 1783) escrigu茅 a mitjans del segle XVIII. Soler fou alumne de Domenico Scarlatti i a aquesta obra s鈥檋i reflecteix una clara influ猫ncia del mestre itali脿. De fet, 茅s tot un exemple de factura compositiva, en presentar un聽ostinato聽per a la m脿 esquerra, el denominat聽baix d鈥橝lberti, sobre el qual el compositor ens regala tota una gamma de recursos: arriscades harmonies, intervals ben amples, bell铆ssimes ornamentacions i sorprenents cromatismes.

L鈥檃ny 1972 Surinach publica聽Soleriana, i com ell mateix declara a la partitura:聽鈥溾 he dividit l鈥檕bra en una 鈥淚ntroducci贸鈥 i set 鈥淒ifer猫ncies鈥 o variacions, amb la finalitat de fer m茅s comprensible la forma o l鈥檈stil del Fandango, tot cercant el contrast a trav茅s dels canvis de tonalitat i les variacions, algunes de les quals tenen conclusions independents (鈥.). Aix铆 mateix la decisi贸 d鈥檜tilitzar la formaci贸 de banda simf貌nica com a vehicle per divulgar l鈥檕bra (en lloc de l鈥檕rquestra simf貌nica) no 茅s casual; el Fandango est脿 ple d鈥檃rpegis scarlattians聽 que requereixen for莽a i import脿ncia de fons, un tret menys c貌mode per a les cordes orquestrals quan es demana la velocitat i l鈥檃rticulaci贸 r脿pida (鈥.). He gaudit amb l鈥檈scriptura d鈥檃questa versi贸 del Fandango, on m鈥檈ndinso en el m贸n de Soler tal i com jo el concep, amb tots els mitjans del segle XX al meu abast (鈥).鈥




SURI脩ACH

MEMORIES OF AN OLD ZARZUELA

(1987)


Amb l鈥檌dea de renovar i transformar un material antic, Suri帽ach s鈥檈ndinsa en la seua pr貌pia mem貌ria per recordar fragments de la sarsuela聽El Barberillo de Lavapi茅s聽(1874) de聽Francisco Asenjo Barbieri聽(1823-1894). Amb quatre moviments connectats entre s铆,聽 les melodies i les idees tem脿tiques de la coneguda obra l铆rica es presenten ac铆 reestructurades i transformades en la seua ambientaci贸 harm貌nica, estructural i t铆mbrica, per貌 mantenint l鈥檈vid猫ncia del seu origen. Aquest inter猫s pel denominat g茅nero chico聽ja apareix reflectit a la seua聽Simfonia n. 3聽鈥淪infon铆a Chica鈥, estrenada per l鈥橭rquestra Simf貌nica de la聽Jolla Musical Arts Society聽de San Diego el 6 d鈥檃gost de 1957 sota la direcci贸 del compositor.




MIGUEL ASINS ARB脫


Miguel Asins Arb贸 (Barcelona, 21 de gener de 1916 鈥 Val猫ncia, 26 d鈥檕ctubre de 1996), nasqu茅 al barcelon铆 Hospital de Sant Pau i va viure els seus primers anys de vida al carrer Robador de Barcelona. Fill de pares valencians, prompte torna a la ciutat del T煤ria on comen莽a els seus estudis musicals, tot iniciant-los amb el viol铆, per continuar amb la composici贸 de la m脿 de Pedro Sosa o Manuel Palau. En 1944 ingress脿 per聽 oposici贸 al聽Cuerpo Nacional de Directores de M煤sicas Militares. En 1950 va obtenir el聽Premio Nacional de M煤sica聽gr脿cies a les seues聽Seis canciones espa帽olas聽per a veu i piano. En 1954 guany脿 el Premi Ciutat de Barcelona pel seu poema simf貌nic per a orquestra,聽Alvargonz谩lez.聽Les seues obres s贸n estrenades per directors de la talla d鈥橢duard Toldr脿, Joan Lamote de Grignon o Ata煤lfo Argenta . En 1954 inicia la seua activitat com a compositor de m煤sica cinematogr脿fica amb la banda sonora de聽Rebeld铆a, dirigida per Jos茅 Antonio Nieves Conde. El m贸n del cinema va centrar la seua activitat fins al punt que decideix traslladar la seua resid猫ncia a Madrid per combinar la seua activitat com a director militar i com a compositor per al set猫 art. Va participar com a creador musical de pel路l铆cules com ara聽El cochecito聽(1961), de Marco Ferreri,聽Pl谩cido聽(1961) o聽El verdugo聽(1963) de Garc铆a Berlanga, entre d鈥檃ltres. Prompte comen莽aria tamb茅 a realitzar m煤sica per a documentals i series de televisi贸 com ara聽Diego de Acevedo聽(1967),聽Espa帽a siglo XX聽(1971),聽Dal铆聽(1980) o聽Espa帽a en guerra聽(1986) entre moltes m茅s.聽Destacable fou tamb茅 la seua activitat docent, tant com a professor del Conservatorio Superior de M煤sica de Madrid (1976-1986) com a escriptor de m猫todes de gran rellev脿ncia com s贸n聽Ciento un ejercicios para la pr谩ctica de la repentizaci贸n y el transporte聽(Real Musical, 1981),聽Bajo cifrado barroco聽(Real Musical, 1985),聽Teor铆a y pr脿ctica del bajo cifrado en su realizaci贸n al piano聽(Real Musical, 1985)聽o聽El acompa帽amiento de la melod铆a y su improvisaci贸n al piano聽(Real Musical, 1988). Tamb茅 fou clarament rellevant la seua vinculaci贸 a l鈥檈tnomusicologia i al folklore, tot publicant diversos can莽oners i escrivint gran quantitat de composicions pr貌pies basades o recreades en la m煤sica tradicional tant valenciana com catalana.
ASINS ARB脫

VIEJOS AIRES DE LA VIEJA ESPA脩A

(1972)

Amb aquesta suite de 1972, el mestre Asins Arb贸 guanyava per primera vegada el聽Premio Maestro Villa聽de Madrid, un dels guardons m茅s importants i hist貌rics de la composici贸 per a banda. Els seus cinc moviments ens presenten altres tants ritmes propis de la tradici贸 folkl貌rica espanyola revestits del m贸n harm貌nic i colorista del mestre Asins Arb贸, amb un gran eclecticisme estil铆stic i tot aprofitant els recursos t铆mbrics de la banda de m煤sica m茅s vers脿til. L鈥檕bra fou estrenada per la Banda Municipal de Madrid dirigida per Rodrigo de Santiago, el 21 d鈥檕ctubre de 1973. El 29 de febrer de 1976, la Banda Municipal de Barcelona dirigida pel mestre Enrique Garc茅s interpretava per primera vegada aquesta obra en un concert al Palau de Congressos de la ciutat.




ASINS ARB脫

VUIT CAN脟ONS POPULARS CATALANES

(1975)

El conreu de la m煤sica tradicional catalana a la producci贸 d鈥橝sins Arb贸 est脿 ben consolidada amb diferents suites per a veu i piano o per a cor i piano de can莽ons populars catalanes. De forma instrumental, escriu aquesta suite en 1976 amb versi贸 per a orquestra simf貌nica i, despr茅s, amb versi贸 per a banda. El mestre Garc茅s, titular de la BM de Barcelona, feu una instrumentaci贸 per a banda de l鈥檕riginal orquestral en juny de 1976. (SANZ, Jos茅 Miguel (2009) Miguel Asins Arb贸 y su m煤sica para banda sinf贸nica. Valencia, Ed. Tot per l鈥橝ire).

Gr脿cies a la fam铆lia del mestre Asins Arb贸 recuperarem els manuscrits de la versi贸 de banda realitzats pel propi compositor, on hi mancaven dues de les can莽ons (les dues primeres) que apareixen a la versi贸 orquestral i que nosaltres hem incl貌s amb instrumentaci贸 de Pascual-Vilaplana tot basant-se en la versi贸 simf貌nica i tot seguint la plantilla band铆stica que el mestre Asins Arb贸 utilitza per a la resta de can莽ons. Tamb茅 hem respectat l鈥檕rdre que hi figurava al manuscrit. La mestria d鈥橝sins Arb贸 es reflecteix amb el desenvolupament mot铆vic en cada can莽贸 o en l鈥檃mbientaci贸 textural que cada melodia popular requereix per la seua tradici贸, per la seua lletra, pel seu 煤s.




BANDA MUNICIPAL DE M脷SICA DE BARCELONA

JOS脡 R. PASCUAL-VILAPLANA, DIRECCI脫


CLARINETS 脌ngel Errea concertino, Jos茅 Miguel Mic贸 solista, Nat脿lia Zan贸n solista, Joana Altadill, Valeria Conti, Joan Estell茅s, Vict貌ria Gonz谩lvez, Montserrat Margalef, Manuel Mart铆nez, Javier Olmeda, Jos茅 Joaqu铆n S谩nchez, Antonio Santos, Joan Tormo, Jaume Sancho, Javier Vilaplana requint, Mart铆 Guastev铆 clarinet alt, Jos茅 Vicente Montesinos clarinet baix | SAX脪FONS Maurici Esteller soprano, Daniel Molina alt solista, Marta Romero alt, Armand Franco tenor, Jos茅 Jaime Rivera tenor, Joan Soler bar铆ton | FLAUTES Manel Reyes solista, Paula Mart铆nez, Carme Arrufat flaut铆, Ana Bel茅n S谩nchez flaut铆 | OBO脠S Pilar Bosque solista, David Perpi帽谩n, Carla Su谩rez corn angl猫s | FAGOTS Daniel Ortu帽o solista, Xavier Cervera | TROMPES Oleguer Bertran solista, Carlos Lizondo solista, Manuel Montesinos, Josep Miquel Rozal茅n, Miquel Zapata | TROMPETES I FISCORNS Jes煤s Munuera solista, Patricio Soler solista, Maurici Alb脿s, Santiago Goz谩lbez, Jes煤s Pascual, Javier Navasquillo, Susanna Marco | TROMBONS Emilio Bayarri solista, Eduard Font, Francesc Ivars, Francisco Palacios baix | BOMBARDINS Rub茅n Zuriaga solista, David Pant铆n, Vicent M煤帽oz | TUBES Antonio Chelvi solista, Francisco Javier Molina | TIMPANI Ferran Carceller solista | PERCUSSIONS Mateu Caball茅 solista, Ferran Armengol, Carme Garrig贸, Mario Garcia, 脌lex Llorens | CONTRABAIXOS Antoni Cubedo, Trent Hellerstein | ARPA Laura Boschetti | DIRECTOR T脠CNIC Joan Xicola | COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel | ARXIVER 脌lex Fern谩ndez | FOTOGRAFIES May Zircus | ASSIST脠NCIA T脠CNICA DE SO Toni Vila | PRODUCCI脫 MUSICAL Markus Heiland Tritonus Musikproduktion GmbH

脌lbum enregistrat del 8 al 12 de juliol de 2019 a la Sala 1 Pau Casals, L鈥橝uditori de Barcelona.

ATENCI脫

Aquest concert 茅s gratu茂t per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L鈥橝uditori Digital. Si ja tens un compte a la plataforma, nom茅s has d鈥檌ntroduir les teves credencials. Si no 茅s aix铆, registra鈥檛 abans.


ATENCI脫

Has acabat de veure la previsualitzaci贸 del v铆deo. Si vols veure el v铆deo sencer, el pots comprar individualment (video_price鈧), o comprar una subscripci贸 amb acc茅s il路limitat als concerts des de 7,99鈧 al mes.


ATENCI脫

Est脿s a punt d'adquirir aquest v铆deo per video_price 鈧. T'informem que tenim plans de subscripcions amb acc茅s il路limitat als concerts des de 7,99鈧 al mes. Vols continuar amb aquesta transacci贸?