MONSTRES

PROJECTE EDUCATIU


Fades, follets, monstres i personatges mitològics d’arreu del món són el punt de partida d’aquest concert pensat per als més petits. A partir d’aquests personatges de llegenda, viatjarem pels cinc continents i coneixerem sonoritats característiques d’aquestes cultures. No us perdeu el concert més monstruós de la nostra programació!

Selecció i direcció musical
Martí Serra

Direcció d’escena
Ramon Molins

Guió i propostes pedagògiques
Alba Pujol


1. Sandman

Martí Serra
Efectes de nit, piano, flauta travessera i baix elèctric

Sandman és l’home de sorra: el personatge que ens obre la porta al món dels somnis llançant-nos la seva sorra màgica a prop dels ulls mentre dormim, cosa que ens provoca les lleganyes de bon matí. Comencem el nostre viatge cap a aquest espai fantàstic i misteriós on viuen els monstres. Tanqueu els ulls i escolteu com els sons de la nit ens van embolcallant, seguits dels arpegiats del piano. Amb la punta dels vostres dits, podeu anar resseguint la melodia de la flauta mentre us acaricieu la cara suaument. Però, al final… atenció! Quin monstre arribarà ara?

2. A lenda da Pisadeira

(La llegenda de la Pisadeira). Jacinto Kahwage, música. Valdecir Palhares, lletra. Arranjament de Martí Serra
Veu, saxo soprano, guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria i shaker

La vella Pisadeira arriba de matinada per empipar i es posa damunt les panxes inflades dels qui dormen després d’haver-se afartat. La cançó ens explica aquesta llegenda brasilera a ritme de samba. Deixeu-vos portar per aquest ritme tot ballant lliurement. Us heu fixat quan apareix i desapareix el so del shaker? Amb algun shaker, sonall o maraca podeu acompanyar rítmicament la cançó mentre balleu, atents a parar o tornar a tocar segons soni o deixi de sonar aquest instrument durant la cançó. Al final de la cançó, podeu cantar amb els músics: «A leeeenda da Pisadeira».


3. El Busgosu

Xuacu Amieva, música. Tere Martín, lletra. Arranjament de Martí Serra
Veu, guitalele, contrabaix, pandero quadrat, percussions i efectes de bosc

De les profunditats del bosc arriba el Busgosu, personatge provinent de la mitologia asturiana, mig home mig cabra, que protegeix els boscos i tot els qui l’habiten, i castiga aquells que els destrueixen.
Escolteu la cançó en moviment, imaginant-vos ser el Busgosu que s’endinsa en el bosc, cada cop més dens de vegetació, mentre escoltem com la densitat de la música també creix a mesura que s’hi van incorporant els diferents instruments: primer, tan sols el guitalele acompanya la veu, més tard s’hi suma el triangle i el contrabaix, fins que també hi entren el pandero quadrat i les altres veus. Al final, la peça torna a la calma. Tanqueu els ulls i escolteu els sons del bosc. Quins hi sentiu? Amb objectes sonors o amb la vostra veu, proveu d’imitar aquests sons i personatges de la natura, jugant a reconèixer-los en parelles: l’un amb els ulls tancats i l’altre produint els sons.

4. The Bunyip

Aleix Tobias i Martí Serra
Didjeridú, clapsticks, arpa de boca i pandereta

El Bunyip és un animal fantàstic de la mitologia aborigen australiana, amb trets de gos, de peix i de rèptil, que persegueix la gent que s’acosta als rius i aiguamolls. De nit, es poden sentir els seus crits prop de l’aigua.
En aquesta peça podeu sentir la crida del Bunyip a través del so vibrant, greu i profund del didjeridú (instrument tradicional dels aborígens australians fet amb un tronc buit que es bufa) acompanyat dels clapsticks o bilma (pals de fusta colpejats entre si que es toquen per mantenir el ritme durant els balls i les cerimònies). Escolteu també el curiós i divertit so de l’arpa de boca que ens convida a saltar i ballar. Busqueu dos pals o elements de fusta per crear els vostres propis clapsticks i seguir i acompanyar rítmicament la peça.


5. Trollmors vaggsång

(Cançó de bressol de la mare trol). Margit Holmberg. Arranjaments de Martí Serra
Veus

Aquesta cançó de bressol està basada en una cançó infantil sueca molt popular que ens explica com la mare trol posa a dormir els seus onze fills. Mentre els acotxa, els canta suaument les paraules més boniques que coneix: «Ho aj aj aj aj buff».
Escolteu la delicada i dolça melodia cantada per les quatre veus a capella. Deixeu-vos portar pel seu fraseig mentre bressoleu els més petits o us balancegeu suaument d’una banda a l’altra, i jugueu a cantar-vos les paraules màgiques de la mare trol quan apareixen en la cançó.

6. La Bête du Gévaudan

(La bèstia de Gavaldà). Pierre Carrel i Albert Manoury. Arranjament de Jean Ségurel.
Veu, violí, piano i contrabaix

Aquesta és la història de la bèstia de Gavaldà, un llop gegant que atemoria els pagesos al segle XVIII a la regió de Gavaldà (Occitània).
Aquest valset d’aire afrancesat ens transporta cap a terres occitanes, recordant-nos l’ambient d’una plaça de poble engalanada per al ball. Busqueu una parella per ballar el ritme ternari del vals: el piano i el contrabaix us ajudaran a seguir-lo. A l’inici, sentim el violí que ens toca l’alegre melodia de la tornada. Podeu dansar aquesta part de la cançó agafats amb la parella. En les estrofes cantades, ens deixem anar per ballar l’un davant de l’altre i ens agafem de nou cada cop que tornem a sentir la tornada. En acabat, podem recomptar: quantes vegades hem ballat la tornada amb el violí?


7. Baba Iagà

La cabana sobre potes de gallina (Baba Iagà) dels Quadres d’una exposició. Modest Mussorgski. Arranjament de Martí Serra
Violí, saxo soprano, piano, contrabaix i bateria

Aquesta és una de les peces que formen part de la famosa suite Quadres d’una exposició del compositor rus Modest Mussorgski.
La bruixa Baba Iagà és un personatge del folklore rus; una vella malèfica, ossuda i arrugada que viu al bosc en una cabana construïda sobre dues potes de gallina i que enganya els qui se li acosten, tot i que de vegades també els ajuda.
L’arranjament manté l’atmosfera de tensió i ensurts de l’original. Després dels forts acords inicials, els tremolos del piano i la misteriosa melodia del saxo ens posen en alerta… arriba la Baba Iagà sobre les potes de gallina! Reapareixen els acords inicials per donar pas a una persecució de ritme frenètic plena d’accentuacions i dissonàncies. Deixeu-vos endur pel caos expressant amb el moviment i el gest totes les sensacions i emocions que us provoqui aquesta música.

8. Unicorn

Dizzy Gillespie
Flauta travessera, saxo, guitarra elèctrica, baix elèctric i bateria

L’unicorn és un animal mitològic ben popular i conegut per tothom, amb cos de cavall i una llarga banya al mig del front. Sovint s’utilitza com a símbol de fantasia i es creu que la seva banya té poders curatius.
En aquest tema de Dizzy Gillespie imaginem l’unicorn cavalcant a ritme de funk, estil musical que podreu reconèixer amb facilitat pel seu groove característic de ritme sincopat i línies de baix molt marcades. Després de la introducció, la flauta ens presenta el tema A, que podeu seguir en moviment, trotant com l’unicorn tot canviant de sentit en cada una de les seves quatre frases. En el tema B, ens parem i fem moviments circulars amb el cap, com si dibuixéssim la banya de l’unicorn. Anirem alternant els dos moviments segons soni un tema o l’altre en la cançó. En la part central, piquem de mans fins que torna a entrar el trot de l’unicorn.
Quan tenim clara aquesta estructura, la podem traslladar al llenguatge plàstic. Un foli serà el nostre llenç per dibuixar-hi els camins que fa l’unicorn: mentre escoltem i seguim l’estructura del tema anirem pintant les frases musicals que prèviament hem experimentat a través del moviment.


9. Dona d’aigua

Joan Isaac**. Arranjament de Martí Serra
Efectes d’aigua, veus, saxo tenor, guitarra, contrabaix i udu

Les dones d’aigua són uns dels personatges més estesos de la mitologia catalana. Éssers màgics, guardianes de les aigües dels boscos i dels seus tresors amagats, les nits de pleniluni surten a dansar amb la seva música encisadora.
Amb aquest arranjament tornem a la calma i ens imbuïm dels sons i la fluïdesa de l’aigua amb el ritme suau i sinuós de l’havanera. Preneu-vos un moment per escoltar-la tranquil·lament, movent suaument el tors, les espatlles, el cap… A la meitat de la cançó sentireu que s’incorporen a aquest vaivé el contrabaix i l’udu (instrument de percussió fet de fang i semblant a una gerra que produeix un so aquàtic molt especial), mentre el saxo improvisa jugant per sobre del ritme.

**© DISCMEDI, S.A. / WARNER CHAPPELL MUSIC SPAIN, S.A.U

10. The Mermaid

(La sirena). Cançó tradicional anglesa. Arranjament de Matt Williams i Martí Serra
Veus, violí, whistle, guitarra, contrabaix, bombo i culleres

Seguim cap al mar amb aquesta cançó tradicional de taverna que ens explica la història d’una sirena (personatge meitat dona meitat peix, omnipresent en les llegendes marineres) que es pentina i canta entre les ones, i enfonsa els vaixells d’aquells qui la veuen. Els mariners, encisats pels seus cants, no poden evitar mirar-la i, inevitablement, acaben engolits cap al fons del mar.
L’arranjament ens deixa tastar les sonoritats del folk d’arrel celta i la seva música de ball. Hi podem sentir alguns dels seus instruments més característics: el violí (o fiddle) i el whistle (flauta irlandesa) tocant les melodies, acompanyats de les culleres a la percussió. Us atreviu a explorar aquest divertit i senzill instrument de percussió tradicional? Busqueu dues culleres, agafeu-les amb una mà, entre els dits, i poseu-les l’una sobre l’altra, confrontades entre si per la seva part corba. Amb l’altra mà, colpegeu-les per fer-les sonar i proveu d’acompanyar rítmicament la cançó.


11. El lobito bueno

Paco Ibáñez, música. José Agustín Goytisolo, lletra. Arranjament de Magalí Sare
Veu i bongos

Escolteu la bonica versió d’aquest poema de José Agustín Goytisolo que popularitzà el cantautor Paco Ibáñez. Ens parla de diferents personatges de conte, canviant-los els atributs o les característiques amb què habitualment els definim. Podem identificar quins personatges surten en la cançó i què els fa diferents. Després, podem cantar-la i, posteriorment, jugar a pensar altres personatges i donar-los la volta (un drac poruc? una princesa guerrera?…) i crear el nostre món al revés particular, tot reflexionant críticament sobre els nombrosos estereotips que sovint apareixen en els contes tradicionals.

Lletra:
Érase una vez
un lobito bueno
al que maltrataban
todos los corderos.
Y había también
un príncipe malo,
una bruja hermosa
y un pirata honrado.
Todas estas cosas
había una vez.
Cuando yo soñaba
un mundo al revés.

12. La Llorona

Cançó tradicional mexicana. Arranjament de Martí Serra
Veu, saxo, guitarra, contrabaix i bombo legüero

La Llorona es un personatge originari del folklore mexicà. Representa l’espectre d’una mare turmentada per la mort dels seus fills que de nit vaga pels carrers de pobles i ciutats sobresaltant els veïns amb els seus crits i laments.
Sentirem aquesta popular cançó mexicana arranjada a ritme de zamba argentina. Ens prepararem abillant-nos amb un xal o tela gran a mode de huipil (vestit tradicional indígena al que fa menció la cançó). Podem explorar el caràcter solemne de la cançó amb moviments lents i parsimoniosos, seguint el batec que ens va marcant el bombo legüero. Quan iniciï el solo de saxo acompanyat de la guitarra, podem fer ballar la tela segons ens suggereixi la música, accelerant-ne la intensitat al final de la cançó.


13. Nubeiros e tronantes

Xose Manuel Budiño. Arranjament de Martí Serra
Saxo, violí, tabal i pandereta

Aquesta munyeira instrumental ens presenta els nubeiros i els tronantes, personatges de la mitologia asturiana i gallega que pugen als núvols per provocar els llamps, els trons i les tempestes.
Escolteu com els dos personatges, representats pel saxo i el violí, ballen la munyeira a ritme de tabal i pandereta, en un diàleg melòdic de preguntes i respostes en què sempre pregunten tots dos junts per després respondre o bé l’un o bé l’altre. Els sabeu identificar?
En parelles, cadascú escull un dels dos personatge i l’instrument melòdic (saxo o violí) que seguireu. Balleu seguint l’estructura de la cançó, segons soni o no el vostre personatge. En les frases en què sonin junts, proveu de fer moviments en mirall, imitant-vos simultàniament. En les respostes, només es mourà lliurement aquell que representi el personatge que soni. Podeu acompanyar-vos de mocadors de dos colors diferents, un per a cada personatge, per representar visualment aquest diàleg.

14. Follet trapella

Jaume Sisa. Arranjament de Martí Serra
Veu, saxo soprano, guitarra elèctrica, piano, baix elèctric i bateria

Aquesta és una de les cançons més conegudes de l’espectacle de Dagoll Dagom Nit de Sant Joan, amb música i cançons de Jaume Sisa. Ens presenta el follet trapella, personatge que viu al voltant de la foguera. Mestre de cerimònies de la màgica nit de Sant Joan, el follet farà possibles tots els nostres desitjos.
L’arranjament va contrastant la delicadesa de la veu acompanyada del piano en les estrofes amb el ritme festiu i ballable del reggae en la tornada.
Animeu-vos a cantar la cançó amb els músics. Podeu acompanyar-vos de mocadors o teles de colors. En les estrofes, podeu crear una disfressa ben estrafolària i construir el vostre personatge. En la tornada, quan entri el ritme de reggae, deixeu-vos portar per la disbauxa tot cantant i ballant, sentint els contratemps que ens va marcant la guitarra, movent els braços amunt amb els mocadors per recrear el moviment de les flames de la nostra foguera.

Lletra:
Des d’una estrella s’ho està mirant,
follet trapella, follet trapella.
Des d’una estrella s’ho està mirant,
follet trapella vine volant.
Posa’t disfresses, fes disbarats.
Vine de pressa al nostre costat.

Si mireu les flames
del foc de Sant Joan
li veureu les banyes
el barret i els guants.

A la revetlla anem a ballar;
i la parella, i la parella,
a la revetlla, anem a ballar;
i la parella esperem trobar.
La vida entera es pot amagar
dins la foguera de Sant Joan.

Si mireu les flames…


15. Dansa del drac

Ritme tradicional cantonès. Arranjament d’Aleix Tobias
Plats, gong xinès i taiko

El drac xinès és un animal sagrat de la cultura xinesa. És representat com una criatura de cos allargat i colors vius, similar a una serp. Se’n fan representacions de grans dimensions amb roba i cartró. Els ballarins fan ballar aquestes llargues figures en diverses festivitats, com la de l’Any Nou xinès: és la tradicional dansa del drac, de moviments ondulats que s’acompanya de la música de gongs i tambors. Escolteu, doncs, la nostra dansa del drac. Podeu prendre-la d’inspiració per crear la vostra pròpia versió: amb platerets, tapadores o altres estris de cuina, inventeu una senzilla composició rítmica i balleu-la amb una tela ben llarga o llençol, seguint els moviments del drac.

16. El ball de la Cucafera de Reus

Daniel Carbonell Sugranyes
Saxo soprano, flauta travessera, caixa i tabal barroc

La cuca fera és una coneguda bèstia de la mitologia catalana, amb cap de drac i closca de tortuga, coll allargat i extensible i dents esmolades. La podreu veure passejar per molts indrets de Catalunya en les seves festes majors, com ara a la de Reus, on balla al so de la melodia que escoltareu a continuació. Després d’una introducció, sentireu com aquesta peça s’estructura segons la forma musical ternària, de tres parts: A-B-A. La primera i la tercera part (A), alegres i animades, es repeteixen, contrastades per la part central (B), més solemne i pausada. Si se us desperten les ganes de ballar, podeu inventar els vostres moviments i passos per a cadascuna de les parts.


17. El Lobizón de La Escondida

Los Sena
Veus, flauta travessera, saxo, guitarra, contrabaix i quijada

Auuuu! Sentiu aquest udol? Les nits de lluna plena, el Lobizón, l’home llop, apareix transformat en aquesta bèstia, udolant i ballant sota la lluna. La cançó ens explica la història d’aquest personatge a ritme de chamamé, estil de música i dansa del nord-est argentí que es balla en parella. Animeu-vos a ballar-la, i en les parts instrumentals, afegiu-vos-hi amb els vostres udols i sapucai (crits d’alegria llargs i aguts característics del chamamé que fan els músics i balladors).
Si pareu bé l’orella descobrireu una altra curiositat d’aquesta cançó: l’instrument de percussió que hi sona és una quijada, un instrument fet d’una mandíbula de vaca. Podeu distingir-ne el seu so tan particular?

18. Wintin Wintin

Kouame Sereba. Arranjament d’Aleix Tobias
Veus i tambors africans

Aquesta composició rítmica i enèrgica està basada en ritmes tradicionals africans i ens presenta l’Anansi, un dels personatges més rellevants de les llegendes de l’Àfrica Occidental i del Carib. Amb forma d’aranya, l’Anansi és un personatge savi, de gran astúcia, creativitat i enginy.
Primer sentireu la melodia, a mode de crida per fer sortir l’Anansi a ballar. Us hi podeu afegir cantant amb els músics: «One-one-o nabiyo, ya, yo ya». Tot seguit, entren els tambors i arriba l’Anansi amb la seva dansa. No podreu evitar moure el vostre cos. Deixeu-vos encomanar per l’energia d’aquest tambors africans, ballant mentre exploreu moviments ben amplis i creatius amb els braços i les cames, com si de les potes de l’Anansi es tractessin. Cap al final de la peça, l’accelerando dels tambors anirà accelerant la vostra dansa, que podeu acompanyar també rítmicament, tot picant de mans.

19. Qui tenen els monstres sota el llit?

Martí Serra
Veus, flauta travessera, saxo, guitarra elèctrica, baix elèctric, pandero quadrat i bateria

Amb aquesta cançó acaba el nostre viatge per l’imaginari dels monstres, que ens ha portat a descobrir cançons, sonoritats i instruments d’arreu del món. Tots aquests monstres i personatges fantàstics ens han fet navegar, a través de la seva música, per un mar d’emocions: sorpresa, por, alegria, tristesa… Però, i ells? Un cop són a casa… qui fa por als monstres? Us convidem a cantar i ballar la cançó amb nosaltres.

Lletra:
El senyor vampir
s’ha passat la nit buscant sopar
i ha acabat mossegant el coll
d’un noctàmbul despistat.


I aquest home llop
udolant sota la lluna
ha sembrat el terror arreu
i ara toca descansar.


Però quan arriba a casa
non-non, soneta, son
es posa el seu pijama
i ràpid cap a jóc
es tapa amb la flassada
i quan apaga el llum, Ai!
“Què tinc? Qui hi ha? Què tinc? Qui hi ha aquí?”
Qui tenen els monstres sota el llit?

Ha estat un dia llarg
per la bruixa, que ha passat el temps
remenant el calder tot ple
d’encanteris i pocions.


I l’ogre lleig i brut
vol cruspir-se el nen que duu al sac
però li agafa un gran cansament
ara toca reposar.


Però quan arriba a casa…

Ai, ai ai ai,
qui tenen els monstres sota el llit?

CRÈDITS

Gemma Abrié, contrabaix, baix elèctric, percussió i veu | Carlos Montfort, guitarra acústica, elèctrica i espanyola, guitalele, percussió, violí i veu | Magalí Sare, piano, teclats, flauta travessera, percussió i veu | Martí Serra, saxo tenor, saxo soprano, whistle, piano, contrabaix, percussió, didjeridú i veu | Aleix Tobias, bateria, percussió i veu

Enregistrament, edició, mescles i mastering: Ferran Conangla i Enric Giné
Il·lustradora: Anna Aparicio Català
Coordinació artística: Glòria Mas Chacori
Cap del Servei Educatiu: Marta del Olmo

Àlbum enregistrat del 6 al 9 de juny del 2022 a la Sala 2 Oriol Martorell, L’Auditori de Barcelona.

En col·laboració amb:

ATENCIÓ

Aquest concert és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L’Auditori Play. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització del vídeo. Si vols veure el vídeo sencer, el pots comprar individualment (video_price€), o comprar una subscripció amb accés il·limitat als concerts des de 7,99€ al mes.

SUBSCRIU-TE PER 7,90 € AL MES

Estàs a punt d'adquirir aquest vídeo per video_price €. T'informem que et pots subscriure per 7,90€ al mes i gaudir de tots els continguts amb accés il·limitat. Vols continuar amb aquesta transacció?