MUSEU DE LA MÚSICA

COMPOSITORS SOTA PSEUDÒNIM


EL CAS DELS BALLABLES EDITATS EN ROTLLE DE PIANOLA
La pianola fou un fenomen d’una gran rellevància durant el primer terç del segle passat. Just abans de l’eclosió del disc, que definiria les lògiques dels mercats musicals de bona part del segle XX, els rotlles de paper perforat foren un dels primers sistemes de difusió massiva de música, amb un abast global i un mercat fins ara prou desconegut però de dimensions sorprenents. A Catalunya, per exemple, l’editorial Victoria de la Garriga –pionera i líder indiscutible a la península Ibèrica– arribà a produir més de cent mil rotlles anuals. A l’estat espanyol hi treballaren una vintena d’empreses especialitzades mentre que n’hi havia més de mig centenar només a la ciutat de Londres. 

De rotlles de pianola n’existiren de diverses tipologies, n’hi havia d’enregistrats directament des del piano (solen anomenar-se rotlles d’artista) o de picats a partir d’una transcripció manual de la partitura al rotlle màster, des del qual es feien les còpies mecànicament. Aquests darrers, anomenats rotlles ‘metronòmics’, eren els més habituals i deuen els seu adjectiu al fet que demanaven una interpretació, almenys dels paràmetres musicals fonamentals com són el tempo i la dinàmica. Això era possible gràcies a uns controls o manetes que l’instrument tenia just davant del teclat. Algunes pianoles disposaven només de control de tempo i dinàmica però d’altres fins i tot permetien accionar els pedals d’expressió i accentuar determinades notes. Mentre el rotlle anava corrent davant del pianolista, unes indicacions gràfiques impreses sobre el paper servien de guia per a la interpretació. Aquesta tasca interpretativa demanava una tècnica depurada sense la qual la pianola resultava un instrument amb poca o nul·la musicalitat, per tant, la destresa del pianolista era un fet determinant a l’hora de gaudir d’un bon resultat sonor.

COMPOSITORS CATALANS

Obres de Frederic Mompou, Manuel Blancafort, Pere Astort i Ribas, Josep Maria Pla i Mateu, Rafael Martínez Valls, Llorenç Torres Nin i Antoni Oller i Guinovart.

La selecció de peces d’aquest recull prové d’un dels gèneres fonamentals del repertori d’aquest instrument: la música de ball. El conjunt de composicions disposa a més d’un al·licient especial, ja que es tracta d’obres signades sota pseudònim per compositors ben coneguts dels quals, en molts casos, fins ara no sabíem que havien produït obres d’aquesta tipologia. Tots provenen d’un temps en el qual la separació entre les suposades músiques d’inspiració (i aspiració) transcendental i les músiques considerades ‘de consum’, resultava pràcticament impossible d’obviar. Hereus directes de la tradició romàntica, aquests compositors s’amagaren rere pseudònims per una suma de circumstàncies, sobretot per una certa inèrcia emmarcada dins de les lògiques de mercat del moment, que se sumava a una comprensible reticència a incloure un repertori de músiques ballables i populars dins els respectius catàlegs oficials. Una reticència que denota la forta influència que l’establishment acadèmic exercia –i exerceix encara– sobre els models de pensament musical occidental. Malgrat que sabem que alguns d’aquests compositors mai van fer cap esforç per atribuir-se l’autoria d’aquestes peces, els darrers estudis epistolars confirmen que sovint la composició d’aquests ballables no anava encaminada només a treure’n un sobresou –com s’ha insinuat en alguna ocasió– sinó que era plantejada des d’un rotund convenciment i una atracció sincera cap a aquestes músiques. Des del foxtrot al ragtime, passant per marxes i valsos de diversa naturalesa, totes les composicions d’aquest recull tenen un denominador comú: el ball en societat, o el ball de saló, aquest encontre social en el qual la música esdevé l’element indispensable per a desplegar una complexa xarxa d’interaccions humanes. A casa nostra, no són poques les col·leccions privades de rotlles de pianola que ens fan recordar aquesta estampa del ball en societat dins de la llar burgesa: Mas Roger al Priorat, el palau dels Comtes de Bell-lloc a Cornellà, la Casa Gaudí al Parc Güell de Barcelona o la Casa Navàs a Reus són clars exemples d’aquest model d’oci social que, evidentment, a Catalunya disposava d’un fort arrelament. En totes aquestes cases, ara reconvertides en Museus o espais institucionals, hi reposen milers de rotlles de pianola que un segle enrere havien estat el combustible d’aquestes vetllades de l’alta societat. Una dada curiosa: entre música del romanticisme, sarsueles i música de ball, són els rotlles d’aquesta darrera tipologia els que més desgast mostren, fent evident que eren els més utilitzats. Però a banda d’aquesta activitat reservada per a l’alta societat, cal tenir molt en compte que aquests rotlles habitaven també cafès, centres socials, cines i teatres, i que, per tant, el fenomen de la pianola era molt més transversal del que podríem imaginar d’entrada.

Jordi Roquer i González
Universitat Autònoma de Barcelona

Els pseudònims


Hobby és el pseudònim sota el qual Frederic Mompou (Barcelona 1893 – 1987) i Manuel Blancafort (la Garriga 1897 – Barcelona 1987) signaren més d’una vintena d’obres de música ballable, totes editades per Rollos Victoria, propietat del pare de Blancafort. Fou precisament en l’entorn de fàbrica de rotlles de pianola de la Garriga on els joves compositors compartiren sovint inquietuds creatives i tertúlies al voltant de la composició. Llegint les cartes d’aquest període se’ns fa evident que la pianola esdevé una autèntica font d’inspiració, portant-los fins i tot a experimentar amb la reproducció inversa de passatges, pràctica que Blancafort acabarà aplicant a peces simfòniques com El Rapte de les Sabines. A partir de 1921, quan Mompou s’instal·la a París, els dos compositors seguiran mantenint aquesta complicitat durant alguns anys, component melodies i arranjaments per a rotlles de foxtrot, shimmy, ragtime i d’altres gèneres de música ballable.

Clifton Worsley és el pseudònim de Pere Astort i Ribas (Barcelona 1872 – 1925). De ben jove, mentre treballava a l’actual Casa Beethoven (llavors Can Guàrdia), va entrar en contacte amb les sonoritats dels ballables americans, probablement de la mà dels mariners que enfilaven la Rambla per visitar la ciutat mentre els vaixells estaven atracats al port de Barcelona. La quantitat d’obres signades per Worsley és considerable i, de fet, és l’únic compositor català de música ballable que trobem als catàlegs de grans empreses americanes com Aeolian o Connorized.

X. Poli és el pseudònim de Josep Maria Pla i Mateu (Tarragona, 1889 – Barcelona, 1967), qui fou director de l’Orquestra Clàssica Gracienca. A banda de X. Poli, Pla i Mateu emprà almenys dos pseudònims més: el de Franz Wrethel per a signar valsos i shottish, i el de Gustavo Duvel quan componia música per a les cupletistes Raquel Meller (1888-1962) i Mercè Serós (1900-1970).

R. Walsmay és el nom sota el qual trobem obres del compositor Rafael Martínez Valls (Ontinyent 1895 – Barcelona 1946). L’autor de Cançó d’amor i de guerra va ser director artístic de la sala Aeolian al Passeig de Gràcia, una de les sales on, a banda de concerts convencionals, es feien concerts i demostracions amb rotlles de pianola.

J. Demon o Mestre Demon, és el nom artístic de Llorenç Torres Nin (Menorca 1890 – Barcelona 1964), compositor menorquí que es va traslladar a Barcelona on es donà a conèixer com intèrpret de música lleugera al capdavant de l’orquestra Demon’s Jazz.

Sota el nom de Harry Wilson s’amaga Antoni Oller i Guinovart (1895 – 1968), fill de l’anarquista Baldomero Oller (1859-1936) condemnat en el cèlebre procés de Montjuïc de 1896, pena que finalment va poder commutar per l’exili al Regne Unit. De la vida d’Oller i Guinovart en sabem ben poc però sí coneixem que la infantesa i joventut transcorren entre Londres i París, ciutats on probablement farà els primers passos com a músic i compositor. Els seus rotlles de música ballable els trobem editats per Victoria i la madrilenya Edimes.

CRÈDITS


EL PIANOLISTA
Rex Lawson (Anglaterra 1948) és un dels pianolistes més reconeguts a nivell internacional. Va estudiar a la Universitat de Nottingham i al Royal College of Music de Londres i partir de l’any 1971 va abandonar la carrera tradicional d’intèrpret per especialitzar-se com a intèrpret de pianola. Des de llavors ha enregistrat un elevat nombre de discos amb obres de Rakhmàninov, Paderewski, Busoni o Stravinski entre molts d’altres. Dels concerts que l’han portat a actuar a arreu d’Europa i d’Amèrica del Nord, en destaquen la interpretació del Ballet Mécanique de George Antheil al Carnegie Hall, la participació en la nit dels Proms de la BBC de l’any 1988 fent reviure l’enregistrament que Percy Grainger va fer del Concert per a Piano de Grieg i les diverses interpretacions de les obres per pianola de Stravinski al Théâtre des Champs-Élysées de París.

L’ENREGISTRAMENT
Les peces que formen aquesta selecció provenen de les col·leccions de rotlles de pianola del Museu de la Música de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i Mas Roger (Arxiu Comarcal del Priorat) i van ser enregistrades els dies 24 i 25 de gener de 2018 a Londres per Rex Lawson, utilitzant un Steck Grand Player Piano cedit amablement per Denis Hall.

Aquest enregistrament ha estat possible gràcies a la participació del Museu de la Música de Barcelona, de la Biblioteca de Catalunya i de l’Arxiu Comarcal del Priorat, i ha gaudit del suport i patrocini de l’Association for Recorded Sound Collections (ARSC) i del Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català.

ELS ROTLLES DE PIANOLA


Institucions a les què pertanyen els rotlles de pianola d’aquest enregistrament:

1- Mourant d’amour – Biblioteca de Catalunya
2- Sighing – Museu de la Música
3- Vixen’s Dream – Museu de la Música
4- Tigris – Biblioteca de Catalunya
5- Katherine – Biblioteca de Catalunya
6- Beloved – Mas Roger (Arxiu Comarcal)
7- Eros – Museu de la Música
8- Nedym – Biblioteca de Catalunya
9- Fascinating – Mas Roger (Arxiu Comarcal)
10- Del Cheribón – Museu de la Música
11- Mehlin – Museu de la Música
12- Crying Fox – Mas Roger (Arxiu Comarcal)
13- El vals de los pájaros – Museu de la Música
14- Victoria’s March – Museu de la Música
15- The Canigó’s Mountains – Mas Roger (Arxiu Comarcal)




ATENCIÓ

Aquest concert és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L’Auditori Play. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització del vídeo. Si vols veure el vídeo sencer, el pots comprar individualment (video_price€), o comprar una subscripció amb accés il·limitat als concerts des de 7,99€ al mes.

SUBSCRIU-TE PER 7,90 € AL MES

Estàs a punt d'adquirir aquest vídeo per video_price €. T'informem que et pots subscriure per 7,90€ al mes i gaudir de tots els continguts amb accés il·limitat. Vols continuar amb aquesta transacció?