RONALD LO PRESTI
Williamstown, Estats Units 1933 – Tempe, Estat Units 1985

Elegy for a Young American

Elegia per a un jove americà (1964) – 7’

 

BERT APPERMONT
Bilzen, Bèlgica 1973

Crystal magic

Cristall màgic (2019) – 11’

Carnelian: The Stone of Perseverance (Cornalina: la pedra de la perseverança)
Opal: The Stone of Misfortune (Òpal: la pedra de la desgràcia)
Amethyst: The Stone of Wisdom (Ametista: la pedra de la saviesa)
Amazonite: The Stone of Playfulness (Amazonita: la pedra de l’alegria)

 

DMITRI XOSTAKÓVITX
Sant Petersburg 1906 – 1975

Simfonia n. 9, op. 70

(1945) – 28’
Arranjament de Hardy Mertens i Johannes Maria Suykerbuyk

Allegro
Moderato
Presto
Largo
Allegretto-Allegro

Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, direcció

 

CLARINETS Àngel Errea, concertino / José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista  / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Joan Estellés / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / Manuel Martínez  / Javier Olmeda / José Joaquín Sánchez / Antonio Santos / Joan Tormo / Javier Vilaplana, requint / José Vicente Montesinos, clarinet baix  / Martí Guasteví, clarinet contrabaix SAXÒFONS Maurici Esteller, alt / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton  FLAUTES Manuel Reyes, solista / Paula Martínez / Ana Belén Sánchez* OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS  Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera TROMPES Oleguer Bertran, solista / Germán Izquierdo, solista / Manuel Montesinos / Josep Miquel Rozalén / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Jesús Munuera, solista / Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador TROMBONS Francesc Ivars / Eduard Font / Héctor Penades BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín TUBES Antonio Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Antoni Cubedo TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens

DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel 
ENCARREGAT DE LA BANDA Josep Miquel Rozalén
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

 

 * Col·laborador

COMENTARI

per David Puertas Esteve

El 22 de novembre de 1963 (diada de Santa Cecília, patrona dels músics), el president dels Estats Units John F. Kennedy va ser assassinat a Dallas pels trets d’un franctirador. La notícia va commocionar el món i les mostres de condol van arribar de tot arreu. El fet també va trasbalsar diferents artistes que es van sentir empesos a mostrar, des del llenguatge de l’art, els seus sentiments de tristor i ràbia. Ronald Lo Presti, que aleshores era professor de clarinet i composició a la universitat de Texas, va transcriure el seu dolor en una partitura que s’ha convertit en un clàssic del repertori per a banda. L’Elegia per a un jove americà es va estrenar cinc mesos després de la mort del president i ha estat definida com una plasmació de les diferents fases del dol, des de la negació inicial fins a l’acceptació final amb els corresponents episodis de ràbia i depressió.

La música de Bert Appermont (Bèlgica, 1973) és directa i sincera. En els darrers anys, la nostra banda ens ha ofert diverses obres seves: potser recordarem colpidor Rèquiem a Brussel·les inspirat en els atemptats terroristes de 2016. L’obra d’avui és una de les últimes que ha escrit (2019) i troba la inspiració en un tema molt diferent: el món màgic de les pedres precioses. Els quatre moviments descriuen atmosferes ben diverses: el primer evoca la cornalina com a pedra de la perseverança; el segon, l’òpal, símbol de la desgràcia; el tercer, l’ametista i les seves varietats de violeta, pedra de la saviesa; i finalment el quart, l’amazonita amb el seu verd intens, pedra de l’alegria.

Xostakóvitx va gaudir dels honors més alts que el règim soviètic era capaç de concedir, i també va patir les humiliacions més severes que el mateix estat sabia aplicar. Stalin en persona va considerar-lo compositor nacional i, uns anys després, el va acusar de compondre música contra l’esperit del poble i el va obligar a retractar-se d’una música que el règim oficial va titllar de “pornofonia”. Quan va compondre la Simfonia núm. 9 (1945), les aigües ja estaven més tranquil·les i Xostakóvitx havia recuperat la confiança dels mandataris. La Novena es va estrenar poc després d’haver acabat la Segona Guerra Mundial, raó per la qual Stalin esperava una simfonia apoteòsica i triomfant. Es va trobar amb una obra de dimensions discretes, amb música alegre i lleugera, fresca i irònica. Xostakóvitx va dir: «Als músics, els encantarà tocar-la i als crítics, destrossar-la». Però el problema no van ser els crítics sinó el govern: la Novena va ser considerada inadequada per la seva suposada superficialitat. Xostakóvitx no va compondre cap nova simfonia fins després de la mort de Stalin l’any 1953.

 

NOTES DEL DIRECTOR

per José R. Pascual-Vilaplana

Concloure una temporada com la present es podria definir, quasi, com una heroïcitat. Envoltada d’una situació global que ni imaginàvem ni esperàvem, la feina dels artistes ha esdevingut tan necessària com reivindicativa. I és que l’art pot i ha de ser una mena de clam contra el que ens envolta, no per anar-hi en contra (que també, quan cal), sinó perquè el treball artístic esdevé un reflex del que som i del que ens ocorre.

A Elegy for a Young American (1967), hi trobem uns pentagrames reflexius revestits d’una diversificada paleta de colors instrumentals que ens evoquen el dolor i la ràbia per un dol que no entenem: l’assassinat d’un home, en aquest cas el president dels Estats Units, John F. Kennedy. L’autor d’aquesta obra, el clarinetista i compositor Ronald Lo Presti (1933-1985), es graduà a la prestigiosa Eastman School of Music de Rochester, on va ser alumne de Peter Mennin, que fou, a la vegada, hereu musical de Howard Hanson. Podem dir que en aquesta obra es testifica la gran tasca compositiva per a banda durant el segle xx als Estats Units, on feren d’aquesta formació instrumental tota una eina de comunicació artística.

La creació actual per a banda compta amb figures tan importants com el belga Bert Appermont (1973), un artista compromès d’una gran versatilitat creativa que ha generat un catàleg d’obres on trobem des de música per a televisió fins a audiovisual, musicals i òpera. A Crystal Magic (2019), hi trobarem un exercici creatiu gosat i eclèctic en el qual es pretén expressar, sonorament, les característiques de diferents pedres precioses. El llenguatge, divers i heterogeni, es posa al servei de la comunicació, però sempre deixant la llibertat de qui escolta. Tot un exemple del que significa la creació artística.

Aquesta llibertat resolta a través de la tècnica més depurada i diversificada es troba, sens dubte, a les notes de la Simfonia n. 9 (1945) de Dmitri Xostakóvitx (1906-1975). Quan algú encarrega una obra creu que es troba per damunt de qui la fa, com si es pogués obligar a expressar alguna cosa mitjançant els diners, amb la banal creença que aquests tot ho poden. En lloc d’una simfonia triomfal amb orquestracions grandiloqüents i presumptuoses, el creador, contra l’autoritat, va dir el que ell volia. Molts són els qualificatius que ha rebut la simfonia: des d’exemple del neoclassicisme fins a considerar-la un retrat infantil contra el nazisme. Tanmateix, la música parla per si sola. No necessita arguments ni explicacions per fer de la seua transparència, de la seua brillantor i de la seua evident artesania tot un exemple de llibertat creadora. La versió per a banda que avui escoltarem és obra del mestre holandès Hardy Mertens, tota una figura del repertori bandístic dels darrers trenta anys.

La puresa de l’art no es pot empresonar amb directrius fútils. Sort que el verbalisme mai no podrà substituir el verb.

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització del vídeo. Si vols veure el vídeo sencer, el pots comprar individualment (video_price€), o comprar una subscripció amb accés il·limitat als concerts des de 7,99€ al mes.

ATENCIÓ

Aquest concert és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L’Auditori Digital. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.

SUBSCRIU-TE PER 7,90 € AL MES

Estàs a punt d'adquirir aquest vídeo per video_price €. T'informem que et pots subscriure per 7,90€ al mes i gaudir de tots els continguts amb accés il·limitat. Vols continuar amb aquesta transacció?