FRANZ JOSEPH HAYDN
(Rohrau, Àustria 1732 – Viena 1809)

Simfonia n. 44 en mi menor “Trauersinfonie”, Hob. I:44

(1772) 1a audició –  22′

Allegro con brio
Menuetto: Allegretto, canone in diapason
Adagio
Finale: Presto

 

MIQUEL OLIU
(Barcelona 1973)

In luce praesenti

(2020) Estrena mundial – 16′
Obra encàrrec de L’Auditori de Barcelona, inclosa en el programa d’Incentius a la Creació Musical
de la Fundació SGAE i l’Asociación Española de Orquestas Sinfónicas (AEOS)

 

PAUSA 20′

 

JOHANNES BRAHMS
(Hamburg 1833 – Viena 1897)

Simfonia n. 3 en Fa Major, op. 90

(1883) – 33′

Allegro con brio
Andante
Poco allegretto
Allegro

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
JUANJO MENA, DIRECCIÓ

 

PRIMERS VIOLINS  Vlad Stanculeasa, concertino / Christian Scholl*, assistent de concertino / Maria José Aznar / Sarah Bels / Walter Ebenberger / Ana Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Oleksandr Sora* / Yulia Tsuranova* / Elitsa Yancheva*  SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan,  assistent / Maria José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Clàudia Farrés / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / José Eduardo Canto*  VIOLES Domingo Mujica*, solista invitat / David Derrico / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Irene Argüello* / Peter Bucknell* / Javier López*  VIOLONCELS Charles-Antoine Archambault*, solista / Jose Mor, solista / Lourdes Duñó / Vincent Ellegiers / Marc Galobardes / Jean Baptiste Texier / Daniel Claret* / Carmen Enjamio*  CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat  FLAUTES Francisco López, solista / Beatriz Cambrils  OBOÈS Disa English, solista / Molly Judson, corn anglès / José Juan Pardo  CLARINETS Josep Fuster, assistent / Francesc Navarro / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / Juan Conrado García, assistent / Pablo Hernández*  TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Juan Luis Bori*, trombó baix  TUBA Daniel Martínez*  TIMBALES Marc Pino  PERCUSSIÓ Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / Miquel Angel Martínez*  ARPA Magdalena Barrera, solista  CELESTA Dolors Cano*

ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger  
RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez
RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero
PERSONAL D’ESCENA Luis Hernández*

*Col·laborador

COMENTARI

per Luis Gago

Joseph Haydn va passar bona part de la seva vida al servei del mateix patró (l’aristocràtica família dels Esterházy), i res no explica millor com es va poder produir el miracle de varietat i creativitat que ens sorprèn en constatar la magnitud i la qualitat del catàleg que les paraules que el seu primer biògraf, Georg August Griesinger, posa en boca del mateix compositor: “Al meu príncep li satisfeien tots els meus treballs, rebia la seva aprovació, com a director d’una orquestra podia fer experiments, observar què ressaltava un efecte i què el debilitava; podia, per tant, millorar, afegir, eliminar i arriscar; estava aïllat del món, ningú a prop meu em podia confondre ni importunar-me en el meu camí, per això no em va quedar més remei que ser original”. Només la conjunció de geni i modèstia pot aventurar una explicació semblant.

Les simfonies de Haydn que s’acostumen a associar amb el moviment literari conegut com a Sturm und Drang (Tempesta i ímpetu), tot i que anteriors en el temps, presenten diversos trets comuns: predomini de tonalitats en mode menor, ritmes sincopats, accents abruptes, canvis sobtats de dinàmica, modulacions infreqüents, silencis retòrics, unísons sorprenents i textures contrapuntístiques. Els trobem tots, ja des de l’uníson inicial, a la Simfonia n. 44, coneguda amb el sobrenom espuri de “Trauer” (Fúnebre). El minuet, situat en segon lloc, està escrit en forma de canone in diapason, és a dir, un cànon a la vuitena entre la corda aguda i la corda greu. L’adagio es trasllada a la llunyaníssima tonalitat del Mi, que ja s’havia anticipat en la secció del trio del moviment precedent, mentre que el presto final es torna a obrir amb un uníson de la corda per complet, amb un protagonisme marcat en tots dos casos de la sensible.

L’admiració que Brahms sentia per la música de Haydn va molt més enllà del fet que fos l’únic compositor clàssic del qual va triar un tema per convertir-lo en germen d’una sèrie de variacions (tot i que no podia saber que l’anomenat “Coral de sant Antoni”, que va utilitzar en el seu op. 56, estava falsament atribuït a l’autor de La creació). Les seves dues serenates (op. 11 i 16), per exemple, contenen multitud d’elements inequívocament haydnians, la qual cosa està en consonància amb el fet que durant els seus anys a la cort de Detmold (1857-1860), on van néixer aquestes dues composicions, Brahms va disposar de la seva pròpia biblioteca de simfonies del compositor. L’admiració per la seva música havia començat anys enrere, sobretot quan va escoltar per primera vegada La creació el maig del 1855 a Düsseldorf, així com alguns dels seus quartets de corda, interpretats pel quartet del seu amic Joseph Joachim, poques setmanes després: “Aquests quartets són meravellosament atractius i magistrals —va escriure a Clara Schumann— amb una riquesa inconcebible d’idees boniques i originals, especialment en els grans adagios. Deu anys després, el 1865, Joachim li regalaria una edició de butxaca completa de tots els quartets de corda de l’autor de Les estacions.

No ens ha d’estranyar, per tant, que, després de la llarga i dolorosa gestació de la Primera simfonia, Brahms acudís a Haydn buscant inspiració. Sabem que, en plena composició de la Segona, va comprar les partitures d’almenys deu simfonies del músic de Rohrau, i també tots els seus trios. Quan s’ho va poder permetre, va adquirir fins i tot el manuscrit autògraf dels sis Quartets op. 20. I és famós el seu comentari sobre el largo de la Simfonia n. 88: “Vull que la meva desena simfonia s’assembli a això”. La Tercera simfonia que escoltarem avui també amaga unes formes molt clàssiques: els moviments extrems estan en Fa i fa m, mentre que els centrals, en Do i do m, es traslladen a la dominant. És la més breu i compacta de les seves quatre simfonies, amb elements que reforcen la cohesió interna, com la triple cita del tema semblant a un coral del moviment lent en l’allegro conclusiu.

Per acabar, deixem que sigui el mateix compositor, Miquel Oliu, qui presenti la feliç estrena mundial que acull el concert d’avui: “ ‘La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la’ : aquest verset extret de l’inici del text de sant Joan, en què l’evangelista exposa la seva visió de la creació del món, ha estat el punt de partida d’inspiració de l’obra. Es pren el terme creació —i aquí la llum— no com a gènesi, ni com a fet passat, o com a futur llunyà, sinó com a present. Aquesta llum no s’imposa de manera grandiloqüent, sinó que es revela de forma subtil i que és entesa com a ‘presència’: en les petites coses, en la natura, que queda més o menys amagada, silenciosa, en tota vida. D’aquí el títol, In luce praesenti (En la llum present). En la seva concepció musical, l’obra s’articula en forma d’imatges sonores que s’obren, se succeeixen, es transformen, a partir d’un fons fosc —en una clara polarització greu/agut—, i que acaben donant lloc a un element comú: un teixit sonor més viu, que vol reflectir aquest instant de lluminositat més fina. Vertebrada en tres grans seccions que s’obren amb un moviment ascendent en glissando, tot condueix a un final que tendeix a una mirada interior, sense direccionalitat, en què la respiració i el silenci van guanyant ‘espai’ progressivament”.

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització del vídeo. Si vols veure el vídeo sencer, el pots comprar individualment (video_price€), o comprar una subscripció amb accés il·limitat als concerts des de 7,99€ al mes.

ATENCIÓ

Aquest concert és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L’Auditori Digital. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.

SUBSCRIU-TE PER 7,90 € AL MES

Estàs a punt d'adquirir aquest vídeo per video_price €. T'informem que et pots subscriure per 7,90€ al mes i gaudir de tots els continguts amb accés il·limitat. Vols continuar amb aquesta transacció?