EDWARD ELGAR
(Worcestershire, Anglaterra 1857 − 1934)

Nimrod

Novena variació de les Variacions sobre un tema original, op. 36 “Enigma”

(1899) – Arranjament d’Alfred Reed – 4’

 

BERNAT VIVANCOS
(Barcelona 1973)

Organis Aurea

Glossa dels Goigs a Nostra Dona de Joan Brudieu

(2021) – Estrena mundial – 21’

Entrada: “En lo món pus sou dotada…”
I. “Lo Primer és Verge pura…”
II. “Lo segon, Verge benigna…”
III. “Lo tercer és verge Santa…”
IV. “Lo quart és que us obeeixen…”
V. “Lo quint és que us remunera…”
VI. “ Lo sisè és que vestida…”
VII. “ Lo setè és que sou certa…”
Final: “En lo món pus sou dotada…”


PAUSA 20’

 

EDWARD ELGAR

Concert per a violoncel en mi menor, op.85

(1919) – Arranjament de Douglas McLain – 29’

I. Adagio – Moderato
II. Lento – Allegro molto
III. Adagio
IV. Allegro – Moderato – Allegro, ma non troppo – Poco più lento – Adagio

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
ASIER POLO, VIOLONCEL
JOSÉ R. PASCUAL-VILAPLANA, DIRECCIÓ

 

CLARINETS Àngel Errea, concertino / José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista  / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Joan Estellés / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / Manuel Martínez / Javier Olmeda / José Joaquín Sánchez / Joan Tormo / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix  SAXÒFONS Maurici Esteller, alt / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton / Samuel Sanchez*, baix FLAUTES Manuel Reyes, solista / Paula Martínez / Josep Maria Llorens, flautí  OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS  Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera / Laura Guasteví*, contrafagot TROMPES Oleguer Bertran, solista / German Izquierdo, solista / Manuel Montesinos / Josep Miquel Rozalén / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Jesús Munuera, solista / Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Francisco Palacios, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín TUBES Antonio Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero* TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens

DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel 
ENCARREGAT DE LA BANDA Josep Miquel Rozalén
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

 * Col·laborador

COMENTARI 

per Albert Fontelles-Ramonet

Bernat Vivancos presenta la seva darrera estrena mundial: Organis Aurea, una glossa per a banda creada a partir dels Goigs de Nostra Dona de Joan Brudieu (1520-1591), una de les peces més emblemàtiques del Renaixement català. L’obra consta d’una entrada, en què es presenta el cantus firmus –la mateixa melodia que utilitzà Brudieu en el seu moment–, seguida de cadascun dels set goigs lliurement tractats dins l’univers místic i contemplatiu de l’obra de Vivancos. Amb una harmonia rústica i modal, l’obra destaca per un aspecte sonor: un veritable treball d’orquestració i ús de la paleta de colors dels instruments de vent que recorda en tot moment la sonoritat i els registres d’un gran orgue.

Les Variacions Enigma són un conjunt de catorze variacions compostes el 1899 pel compositor anglès Edward Elgar. El seu nom procedeix del tema principal sobre el qual es basen, un secret que l’autor es va endur a la tomba i que ningú ha estat capaç de descobrir. Cada variació fa referència a una persona propera a Elgar i una de les més conegudes és la titulada “Nimrod”, que evoca una conversa entre el compositor i un amic proper, Jaeger. Així ho va relatar Dora Penny: «quan Elgar estava a punt de deixar d’escriure, Jaeger el va animar a seguir endavant i va referir-se a Beethoven, un músic que vivia amb moltes preocupacions però que continuava escrivint bona música. “Això és el que has de fer”, –va dir-li Jaeger després de cantar-li un fragment del segon moviment de la sonata “Patètica”». Per aquest motiu, a l’inici de l’obra hi apareix un fragment d’aquesta peça: «Només és una pista, no una cita», va puntualitzar Elgar a Penny.

El Concert per a violoncel en mi m d’Elgar, compost gairebé vint anys més tard, és considerat com una de les seves darreres grans obres. El concert, de caràcter contemplatiu i elegíac, va ser compost durant l’estiu de 1919 prop de Fittleworth (Sussex) on, anys abans, havia sentit el so de l’artilleria de la Primera Guerra Mundial que ressonava a través del Canal de la Mànega. Segons expliquen, Elgar, després de recuperar la consciència d’una sedació, va demanar paper i llapis i va anotar la melodia que es convertiria en el primer tema d’aquest concert. Estrenat per l’Orquestra Simfònica de Londres l’any 1919, va tenir una rebuda molt freda degut als pocs assajos que en van fer: «Mai una orquestra tan gran havia fet una interpretació tan lamentable. Tot i això, el concert és extraordinari, amb una profunda saviesa i bellesa subjacents a la seva simplicitat», reblava un crític que hi assistí. Anys més tard, Jacqueline du Pré i Pau Casals van popularitzar l’obra. Avui en dia és considerada una veritable pedra angular del repertori per a violoncel solista.

ATENCIÓ

Aquest concert és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L’Auditori Play. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització del vídeo. Si vols veure el vídeo sencer, el pots comprar individualment (video_price€), o comprar una subscripció amb accés il·limitat als concerts des de 7,99€ al mes.

SUBSCRIU-TE PER 7,90 € AL MES

Estàs a punt d'adquirir aquest vídeo per video_price €. T'informem que et pots subscriure per 7,90€ al mes i gaudir de tots els continguts amb accés il·limitat. Vols continuar amb aquesta transacció?