WOLFGANG AMADEUS MOZART
(Salzburg 1756 – Viena 1791)


Quintet de corda en sol menor, KV 516

(1787) – 34′

I. Allegro
II. Menuetto. Allegretto
III. Adagio ma non troppo
IV. Adagio – Allegro

 

Quintet de corda en Do major, KV 515

(1787) – 31′

I. Allegro
II. Menuetto. Allegretto
III. Andante
IV. Allegro

 

Fugues per a quartet de corda sobre J. S. Bach, KV 405

(1782) – 10′

CUARTETO QUIROGA

Aitor Hevia, violí
Cibrán Sierra, violí
Josep Puchades, viola
Helena Poggio, violoncel

ISABEL CHARISIUS, VIOLA

COMENTARI

per Stefano Russomanno

La unió dels oposats

La música de Mozart contempla els oposats no com a entitats enfrontades, sinó complementàries. Tragèdia i comicitat, alegria i tristesa, són diferents manifestacions d’una mateixa realitat. Tot i que una de les dues predomina, l’altra hi és present de manera oculta, a punt per emergir en qualsevol moment. Potser per això el catàleg mozartià ofereix exemples destacats d’obres nascudes en les mateixes dates i, tanmateix, antitètiques per entonació i caràcter. És el cas dels Quintets de corda KV 515 i 516. Ambdós es remunten a la primavera del 1787, però els seus universos expressius no podrien ser més dispars.

El tarannà optimista del Quintet en do major KV 515 es percep no només en l’impuls ascendent del tema inicial, sinó en l’expansió extraordinària a la qual Mozart sotmet el primer moviment i l’últim. El minuet compagina jovialitat i lirisme, i l’andante és una conversa íntima entre violí i viola; la predilecció de Mozart per aquest tipus de diàleg (Simfonia concertant KV 364, Duos KV 423 i 424) potser explica la presència d’una segona viola en els seus quintets —en lloc del segon violoncel, preferit per Boccherini— per donar més relleu solista a aquest instrument.

Per la seva part, el Quintet en sol menor KV 516 revela des del principi un món emocional convuls, travessat per un entramat dolençós de sospirs i palpitacions. El minuet reafirma aquest clima de turment interior que el trio central, en mode major, intenta mitigar. El lirisme de l’Adagio ma non troppo, tamisat per l’ús de la sordina, manté el coqueteig amb les ombres de la mateixa manera que la introducció lenta de l’últim moviment. És llavors quan, per sorpresa, Mozart vira cap al mode major i finalitza el quintet amb un allegro lluminós i vitalista: interpretat durant molt de temps com un replegament convencional cap a regions més reconfortants, aquest canvi sobtat apel·la en realitat al joc ambivalent dels contraris, a la seva interrelació permanent.

La interacció entre principis diversos també involucra les diferents veus que formen el discurs musical. D’aquí ve l’interès creixent de Mozart per la lliçó del contrapunt de Bach. Les seves Fugues KV 405 són arranjaments per a quartet de corda de cinc fugues d’El clavecí ben temprat (concretament, les n. 2, 5, 7, 8 i 9 del segon llibre). Mozart va fer aquestes transcripcions el 1782, potser perquè s’interpretessin en les reunions musicals organitzades pel baró Gottfried van Swieten, gràcies al qual va descobrir la música de Bach i Händel.

ATENCIÓ

Aquest concert és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L’Auditori Play. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització del vídeo. Si vols veure el vídeo sencer, el pots comprar individualment (video_price€), o comprar una subscripció amb accés il·limitat als concerts des de 7,99€ al mes.

SUBSCRIU-TE PER 7,90 € AL MES

Estàs a punt d'adquirir aquest vídeo per video_price €. T'informem que et pots subscriure per 7,90€ al mes i gaudir de tots els continguts amb accés il·limitat. Vols continuar amb aquesta transacció?