SOFIA GUBAIDULINA
(Čistopol’, Rússia 1931)

Concert per a viola i orquestra

(1996) – 1a audició – 35′

Lawrence Power, viola

 

PAUSA 20’

 

PABLO CARRASCOSA LLOPIS
(València 1979)

X-Y  

(2019) – Estrena mundial – 12′

Obra encàrrec de la Fundación SGAE i l’AEOS

 

ALEXANDER SCRIABIN
(Moscou 1872 -1915)

Simfonia n. 4, op. 54, “El Poema de l’èxtasi”

(1905-1908) – 22′

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
ILAN VOLKOV, DIRECCIÓ
LAWRENCE POWER, VIOLA

 

PRIMERS VIOLINS  Liviu Morna*, concertino invitat / Raúl García, assistent de concertino / Ana Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / Pilar Pérez / Jordi Salicrú / Andrea Duca* /  Daniel Gil* / Gabriel Graells* / Diedrie Mano* / Sei Morishima* / Ariana Oroño* / Yulia Tsuranova* / Anna Urpina* SEGONS VIOLINS Emil Bolozan, assistent / Nina Heidenreich*, assistent invitada /  Clàudia Farrés / Mireia Llorens / Melita Murgea/ Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Paula Banciu* / José Eduardo Canto*/  Àsia Jiménez* / Alzy Kim* / Francesc Puche* / Marina Surnacheva* / Elitsa Yancheva* VIOLES Aine Suzuki, solista / David Derrico / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet /  Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Irene Argüello* / Sandra García* / Albert Romero* VIOLONCELS  Jose Mor, solista / Guillaume Terrail*, assistent / Lourdes Duñó / Marc Galobardes / Jean Baptiste Texier / Jordi Claret* / Jonathan Cottle* / Inés Sanz de Bermond* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Matthew Nelson / Salvador Morera* FLAUTES  Francisco López, solista / Oihana Giménez* / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí/ Beatriz Cambrils, flauta baixa OBOÈS   Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Josep Fuster, assistent / Francesc Navarro  / José Vicente Alcívar*, assistent / Lluís Casanova*, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / Juan Conrado García, assistent / Paula Criado* / Alma García* / André Filipe Martins* / Elías Moncholí* / Victor Talayero* TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent / Christian Ibáñez* / Andreu Moros* TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Antoni Duran* / Alejandro Cantos*, assistent invitat /  Juan Luis Bori*, trombó baix TUBA Daniel Martínez* TIMBALES Marc Pino, assistent PERCUSSIÓ Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / José Luis Carreres* / Juan Antonio Martín* / Miquel Angel Martínez* / Manuel Roda* ARPA Magdalena Barrera, solista / Esther Piñol* CELESTA Jordi Torrent* ORGUE Joan Seguí*

ENCARREGAT D’ORQUESTRA Miquel Serrahima  
RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez
RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero
PERSONAL D’ESCENA Luis Hernández*

*Col·laborador

COMENTARI

per Jordi Alomar

Sofia Gubaidulina és un dels noms més destacats de la música russa de la segona meitat del segle XX. El rerefons profundament filosòfic, espiritual, religiós i poètic de la seva música caracteritza tota la producció d’aquesta compositora. De fet, Gubaidulina creu fermament en la finalitat comuna de la religió i de la música, a partir d’una funció compartida que s’explicita amb l’etimologia del primer terme: «Restaurar el lligam de la vida, re-ligio. No hi ha cap altra raó més seriosa per compondre que la renovació espiritual». Tot i que les seves obres tendeixen a requerir grans efectius instrumentals, els materials i mitjans amb què configura el seu univers musical són mínims i caracteritzats per una austeritat subtil i concisa. La concepció musical de l’autora queda al marge de qualsevol categorització classificatòria i s’emmarca, des d’obres com Pyat’ ėtyudov (Cinc estudis), del 1965, en una visió molt personal del fet musical, en la cruïlla entre el simbolisme de la litúrgia i el concert.

L’entroncament de l’empremta del folklore tàtar amb la tradició clàssica russa i centreeuropea resulta en una estètica de síntesi, que abraça contínuament conceptes o dimensions aparentment oposats en un joc d’equilibris, miralls i refraccions. Obres com Vivente – Non vivente, del 1975, o Hell und dunkel (Llum i foscor), del 1976, inicien aquest camí de polaritats que es repel·leixen i s’atreuen –dins uns camps d’acció regits sempre per les seves pròpies coordenades– que s’ha acabat convertint en un tret inconfusible de la música de Gubajdulina. L’arquitectura de contrastos entre so i silenci (un silenci mai gratuït, sempre curull de significat) esdevé, igualment, un dels puntals de la seva producció.

El Concert per a viola i orquestra està dedicat a Iuri Baixmet, no només com a destinatari de l’obra, sinó també com a inspirador d’una relació entre instrument i intèrpret que transcendeix la simple execució i que abraça el misticisme. La qualitat tímbrica particular de la viola, amb el seu registre envellutat, ha estat una font permanent de fascinació per a la compositora. Fruit d’aquesta fascinació, el concert de Gubajdulina proposa confrontar el solista amb dos plans sonors distints i complementaris: una dimensió brillant, lluminosa, encarnada per l’orquestra, i una zona de penombra, formada per un quartet de corda solista afinat a distància d’un quart de to per sota en relació amb el grup orquestral i que genera una aurèola tímbrica particular.

Els anys immediatament anteriors a la Primera Guerra Mundial van testimoniar un dels moments àlgids de la producció cultural moderna. Juntament amb obres com Le Sacre du printemps (La consagració de la primavera) d’Igor Stravinsky, les Gurrelieder (Cançons de Gurre) d’Arnold Schönberg, o les simfonies de Gustav Mahler, Le poème de l’extase (El poema de l’èxtasi), d’Alexandr Scriabin, és una pedra angular de la transformació musical radical esdevinguda durant les primeres dècades del segle passat. La música de Scriabin beu d’una concepció mística i teosòfica del fet musical, íntimament lligada a una correlació entre espai sonor, llum i color. Si bé és en la música per a piano on l’autor assoleix els nivells més alts d’abstracció i d’expressió, les cinc obres simfòniques que completen el seu catàleg són monuments fundacionals del llenguatge simfònic modern. Per a l’autor, la producció musical és una via d’accés a la divinitat, un raig de força i llum en el qual les fronteres entre religiositat, trànsit i erotisme es dissolen per assolir la plena transcendència.

El poema de l’èxtasi és un cant de lloança a l’acció i a l’energia alliberades, al cosmos, a l’esperit i a la creació eterna, a la consciència i al temps extàtic. Scriabin va concebre l’obra originàriament com una simfonia –de fet, com la quarta del seu catàleg–, però finalment va optar per donar-hi forma de poema simfònic, a partir d’un text escrit pel mateix autor. Tot i que l’obra s’interpreta sense solució de continuïtat, el programa implícit de l’obra, segons Modest Altschuler, director que va ajudar el compositor a efectuar una revisió de la partitura abans de la seva estrena el 1908, s’articula en tres seccions: “La seva ànima en l’orgia de l’amor”, “La realització d’un somni fantàstic” i “La glòria del seu art”.

XY, de Pablo Carrascosa Llopis, és un encàrrec de L’Auditori en el marc de la seva estada com a compositor convidat durant la temporada 2019-2020, i no es va poder estrenar a causa de la pandèmia. L’abstracció i el pes de la idea són els elements fonamentals de la música de Carrascosa, des d’una perspectiva arquitectònica. La tensió entre la música acadèmica i la popular -particularment, el metal extrem i l’electrònica de ball- és també un element molt característic de la seva estètica sonora.

En paraules de l’autor: «XY és, en certa manera, un homenatge a Anton Webern. L’obra està formada, en gran part, per citacions breus d’algunes de les seves obres (els opus 5, 6 i 30, concretament) en forma de bucles que componen l’entramat harmònic de la peça. Sobre aquest entramat, i en forma de capes, s’hi superposen dos estrats cíclics essencialment rítmics, amb influències de la música carnàtica de l’Índia i el metal extrem de grups com Meshuggah. Dins d’aquesta mescla de capes, i dins de la idea de citació, l’autor ha incorporat una autoreferència, extreta d’una de les seves obres més recents, L5DD, per a clarinet, percussió, piano, violí, violoncel i electrònica. El resultat és una música molt autoreferencial i, per tant, abstracta (tot i que el paisatge sonor resultant és, certament, evocatiu), en la qual la idea de drone és molt present.»

ATENCIÓ

Aquest concert és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L’Auditori Play. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització del vídeo. Si vols veure el vídeo sencer, el pots comprar individualment (video_price€), o comprar una subscripció amb accés il·limitat als concerts des de 7,99€ al mes.

SUBSCRIU-TE PER 7,90 € AL MES

Estàs a punt d'adquirir aquest vídeo per video_price €. T'informem que et pots subscriure per 7,90€ al mes i gaudir de tots els continguts amb accés il·limitat. Vols continuar amb aquesta transacció?