PIOTR ILITX TXAIKOVSKI
(Votkinsk, Rússia 1840 – Sant Petersburg 1893)

Romeu i Julieta: Obertura-Fantasia

(versió 1880) – 21′



BENET CASABLANCAS
(Sabadell 1956)

“Canti ed Estasi di Lea” per a soprano i orquestra

Suite de l’òpera L’Enigma di Lea

Textos cantats: Rafael Argullol

(2021) – Obra encàrrec de L’Auditori – Estrena mundial – 13′

Allison Cook, mezzo-soprano


PAUSA 20’


NIKOLAI RIMSKI-KÓRSAKOV

(Tikhvin, Rússia 1844 – Liubensk, Rússia 1908)

Schéhérezade, op. 35

(1888) – 47′

I. El mar i el vaixell de Sindbad (Largo e maestoso – Allegro non troppo)
II. La llegenda del Príncep Kalendar (Recitativo Lento – Andantino – Allegro molto)
III. El jove príncep i la princesa (Andantino quasi allegretto)
IV. Festival a Bagdad. El mar. Naufragi contra les roques coronades per un guerrer de bronze (Allegro molto)

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
ALLISON COOK, MEZZOSOPRANO
LINA GONZÁLEZ-GRANADOS, DIRECCIÓ

 

PRIMERS VIOLINS  Jaha Lee, concertino associada / Raúl García, assistent de concertino / Sarah Bels / Walter Ebenberger / Ana Galán / Katia Novell / Pilar Pérez / Jordi Salicrú / Ana Kovacevic* / Ariana Oroño* / Laura Pastor* / Aria Trigas* /  Yulia Tsuranova*  SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen*, solista / Emil Bolozan, assistent / Jana Brauninger / Clàudia Farrés / Mireia Llorens / Melita Murgea/  Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Paula Banciu* / Silvia Cánovas* / Andrea Duca* / Gabriel Graells* VIOLES Aine Suzuki, solista / David Derrico / Christine de Lacoste / Franck Heudiard /  Sophie Lasnet / Jennifer Stahl / Michel Millet / Andreas Süssmayr / Irene Argüello* / Nina Sunyer*  VIOLONCELS Jose Mor, solista Charles-Antoine Archambault, solista / Lourdes Duñó / Vincent Ellegiers / Marc Galobardes / Jean Baptiste Texier / Carla Conangla* / Andrea Fernández*  CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Albert Prat / Josep Mensa  FLAUTES Francisco López, solista / Beatriz Cambrils / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS   Dolors Chiralt, assistent/ José Juan Pardo / Pau Roca*, corn anglès CLARINETS  Josep Fuster, assistent / Lluís Casanova*/ Alfons Reverté, clarinet baix  FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot  TROMPES Juan Conrado García, assistent / David Bonet / Pablo Marzal, assistent de tercer / Alma García*  TROMPETES Angel Serrano, assistent / Miguel Herráez* / Andreu Moros*  TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Juan Luis Bori*, trombó baix  TUBA Daniel Martínez*  TIMBALES Marc Pino, assistent  PERCUSSIÓ Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / José Luis Carreres* / Juan Antonio Martín* / Manuel Roda*  ARPA Magdalena Barrera, solista  CELESTA Dolors Cano*  PIANO Jordi Torrent*

ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger
RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez
RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero
PERSONAL D’ESCENA Luis Hernández*

* Col·laborador

COMENTARI

per Diego Civilotti

L’ELOQÜÈNCIA DE LA MÚSICA

Romandre en el repertori i en l’imaginari col·lectiu d’una cultura no sol ser fruit de la casualitat. Piotr Ilitx Txaikovski ja havia compost la seva primera simfonia i una òpera (El Voivoda) quan va donar a llum una de les seves peces orquestrals més inspirades. Fins a tres versions va rebre una obra que va ser ignorada quan es va estrenar. Tanmateix, aquesta obertura-fantasia concentra els trets del pensament simfònic del compositor rus i la seva inesgotable imaginació melòdica. Romeu i Julieta és capaç de pintar l’empenta dramàtica de la tragèdia shakespeariana des de la riquesa i l’exuberància de l’orquestra. Seguint la proposta i les indicacions formals de Mili Balàkirev, un jove Txaikovski va completar una tela en què els temes s’entreteixeixen de manera orgànica. Una primera secció tria colors foscos en fustes i cordes, i ens trasllada a l’atmosfera espiritual que envolta el personatge de Fra Lorenzo, abans d’exposar el conflicte entre els Capuleto i els Montesco a través de passatges agitats que desemboquen en un diàleg entre vents i cordes. Una transició conduirà al cèlebre tema, descrivint, en una tonalitat llunyana, l’amor allunyat de l’enfrontament que reapareix una vegada i una altra: un amor impossible que desembocarà en el tràgic final de la coda.

Convertit en un drama escènic a partir de la col·laboració entre Benet Casablancas i Rafael Argullol, L’enigma di Lea és un conte mític i un cant a la llibertat de contingut simbòlic. Després de ser violada per Déu i haver contemplat la immortalitat, Lea inicia un viatge erràtic i iniciàtic, deambulant per l’espai i el temps i vigilada per evitar que reveli “el gran secret”: el món es protegeix de la seva pròpia existència, considerada una provocació. Per això, en la instintiva Lea convergeixen tots els camins de l’obra fins a coincidir amb Ram, el somnàmbul que ha renunciat als sentits, una personificació de la raó cega. L’últim cor de l’òpera personifica l’esperit mesquí i covard que defineix la nostra època; en definitiva, els valors que combat l’obra, d’aquells que renuncien a la llibertat: “Nosaltres, espectadors, riem i plorem amb les funcions del doctor Schicksal (…) perquè ens tranquil·litza que els homes siguin marionetes en un guinyol fantasmal”. Aquesta suite per a soprano i orquestra, Canti ed Estasi di Lea, ens permet gaudir dels aspectes més apreciats des que es va estrenar l’any 2019 al Gran Teatre del Liceu: en primer lloc, el rol dramàtic de Lea, un personatge ferit en qui l’escriptura diposita grans dosis de lirisme, i, en segon lloc i no menys important, la riquesa inesgotable d’una escriptura meticulosa per a orquestra amb un gran ventall de recursos, que la converteix en un dispositiu tan nodrit com precís en matèria tímbrica i harmònica. És la fluïdesa retòrica del teixit orquestral la que ens trasllada a l’espai mític en el qual es desenvolupa l’òpera. Finalment, la gran cura per la forma es posa al servei d’aquest au-delà de la música en vinculació íntima amb la raó romàntica. Una traducció musical del que és invisible que, com escriu Casablancas al seu recent llibre Paisajes del romanticismo musical, ha d’estar dotada de coherència i intel·ligibilitat perquè la música (emoció i coneixement, plaer i expressió) es reveli en “el nostre ànim esglaiat pel silenci eloqüent”.

 Schéhérezade (Xekherazada) és el fruit d’un orfebre de l’orquestra, en què la capacitat per dibuixar escenes es posa al servei d’un orient imaginat. Evocadora i proveïda de la força plàstica pròpia d’un poema simfònic, una partitura que Nikolai Rimski-Kórsakov va definir com un calidoscopi d’imatges de conte. Estem davant una suite simfònica disfressada de simfonia sobre episodis independents de Les mil i una nits, que troba la seva unitat al llarg dels quatre moviments mitjançant l’ús de determinats motius i les seves elaboracions expressives en un món en el qual s’ha aturat el temps. La veu de la filla del visir, Shéhérezade, i l’oient dels seus contes, el sultà Shahriar, són el fil conductor i els escoltem des dels primers compassos de l’obra. Un agitat scherzo en el segon moviment, en què destaquen la versatilitat tímbrica de l’orquestra i el tractament individualitzat de cada instrument, donarà pas al tercer moviment, un temps lent similar al primer amb dos temes contrastants que encarnen el príncep i la princesa, embolcallats en una dansa de riquesa rítmica. L’últim moviment dirigeix la mirada enrere i hi reapareixen temes anteriors, però no de la mateixa manera. Shéhérezade oferirà contes encadenats per salvar la seva vida davant l’impuls del temible sultà Shahriar, que degollava totes les seves esposes. Finalment, en l’allegro molto es produeix una transformació en la reexposició de temes musicals, perquè també té lloc en el sultà. Només la poesia sonora de l’art i la imaginació —la que produeix imatges d’altres mons— són capaces d’interrompre, amb la seva eloqüència, el curs de la crua realitat.

 
NOTES DEL COMPOSITOR

per Benet Casablancas

“Canti ed Estasi di Lea” per a soprano i orquestra (suite de l’òpera L’enigma di Lea) recull i elabora simfònicament alguns dels materials i ambients expressius més característics de l’òpera del mateix autor L’enigma di Lea, estrenada al Gran Teatre del Liceu el 9 de febrer de 2019, i hi incorpora algunes de les intervencions més rellevants de la protagonista, Lea, paper confiat a una soprano lírica. Formalment, i amb una duració aproximada de 16 minuts, “Canti ed Estasi di Lea” adopta una disposició en arc i està integrada per tres grans seccions: introducció orquestral; entrada, ària principal i dansa de Lea; i escena d’amor, ballet (epíleg orquestral).

La introducció té la funció de preparar l’oient tot evocant alguns dels climes expressius de l’òpera, elaborant lliurement alguns dels seus motius i materials musicals, desplegant un ric teixit orquestral, amb petites seccions molt contrastades –des de l’inici expectant i d’àmplies sonoritats fins a moments de gran vivacitat rítmica i agitació–, i amb una participació important de les fustes solistes. Gradualment, el discurs deixa pas a una textura més reposada i sostinguda per introduir l’entrada de Lea, que s’acosta des de la seva intemporal llunyania, i la seva ària, que comença amb el caràcter innocent i alhora fantasiós d’una cançó popular, esdevé progressivament més intensa i apassionada. Segueix un epíleg orquestral basat en la música de ballet de la tercera part de l’òpera, una pàgina simfònica hipnòtica de signe extàtic i contemplatiu que subratlla el·lípticament i subliminal l’escena d’amor que fon finalment Lea i Ram en un sol ésser per assolir la plenitud.

 

LLETRES

Descarrega’t les lletres de l’obra aquí.

ATENCIÓ

Aquest concert és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L’Auditori Digital. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització del vídeo. Si vols veure el vídeo sencer, el pots comprar individualment (video_price€), o comprar una subscripció amb accés il·limitat als concerts des de 7,99€ al mes.

SUBSCRIU-TE PER 7,90 € AL MES

Estàs a punt d'adquirir aquest vídeo per video_price €. T'informem que et pots subscriure per 7,90€ al mes i gaudir de tots els continguts amb accés il·limitat. Vols continuar amb aquesta transacció?