XAVIER CARBONELL
(Barcelona 1952 – Palma 2022)

per a piano

(1984)

 

Safrà 

per a piano

(2013)

 

Spina 

per a piano i cinta

(2001)

 

La durada aproximada del concert és de 45 minuts

COMENTARI

per Jordi Alomar

L’obra de Xavier Carbonell i Castell (Barcelona, 1952 – Palma, 2022)  es pot situar dins el marc, de límits imprecisos, de la creació europea i nord-americana dels darrers quaranta anys: un espai definit per un art sonor allunyat dels objectius i dels paràmetres de les avantguardes dels anys seixanta, solcat per autors de diferents àmbits i generacions que han transfigurat l’univers de les músiques recents. Tot i la pertinença de Carbonell a aquest marc multigeneracional i estètic, i la seva proximitat a camins com els de Morton Feldman, Giacinto Scelsi o Gérard Grisey, el seu corpus compositiu es perfila com un unicum tant en el context local com en l’hispànic que ha marcat profundament tota una generació.

Format a Barcelona com a intèrpret i com a compositor, el mestratge de Joan Guinjoan, Corium Aharonian i Luigi Nono acompanya un estudi profund de les fonts històriques i de la iconografia musical des dels pobles prehispànics fins a l’actualitat, així com de les músiques de tradició oral de la mediterrània occidental. Fortament implicat en les lluites llibertàries de la Transició, en un viratge vital decisiu decideix establir-se a Mallorca el 1981 a la recerca d’un desert fecund, d’un punt de recolliment radicalment allunyat dels circuits establerts per poder transcendir i bregar, per treballar i explorar en una empresa única des de la consciència precisa dels límits.

Carbonell ha elaborat un univers personal singular, identificable i evident en l’escolta. Bastida sobre uns eixos constants, la seva música s’entén com a via de contemplació, com un viatge aventurat cap als paisatges de l’ànima i com a centre d’atenció per a transcendir. El temps en suspensió en una sonoritat orgànica, sempre mòbil i canviant, embasta un teixit auster i oscil·lant entre la presència i l’absència: un gest sonor que crea espais ressonants i que enllaça llocs, temps, batecs i traces de vida.     

El concert d’avui reuneix obres de tres períodes creatius de l’autor. A, de 1984, és la primera d’una sèrie de peces per a piano sol titulades a partir de l’alfabet (A, B, C, D i –Ari), compostes entre 1984 i 1994. A forma part del conjunt d’obres que Carbonell va compondre a Sóller, als inicis de la seva estada a Mallorca. Escrita amb una notació en gran manera oberta, prefigura tot un seguit d’elements que són característics del seu univers sonor: el joc amb clústers i ressonàncies com a puntals que sostenen una estructura orgànica, i una exploració de les tècniques expandides de l’instrument. La sèrie de peces alfabètiques testimonia tot un trajecte evolutiu: d’una aproximació relativament oberta on preval la força del gest sonor -com podem trobar també al quartet de corda Colomers, de 1983- a una màxima concisió i austeritat en l’escriptura i l’ús de materials característica dels anys posteriors.

Safrà, de 2013, és una de les obres cabdals de l’últim període de la producció de Carbonell. Concebuda com un homenatge a l’obra del fotògraf Toni Catany, finat el mateix 2013, val la pena citar les paraules de l’autor en ocasió de la seva estrena:

“La tria d’aquest mot com a títol, nom de color i gust, ha estat una opció d’alguna manera programàtica: el símbol d’un treball també disciplinat i ascètic. Vol assenyalar l’empresa de cercar un sabor i una coloració determinats, color i gust immergits en un petit oceà d’humilitat, discreció, nuesa del jo i acceptació dels propis límits. Sovint en el meu caminar com a compositor, els títols que hom ha triat per identificar cada obra han oscil·lat entre dues circumstàncies oposades: la d’una acció prèvia i inspiradora i la d’una decisió posterior a la labor constructora. He renunciat gairebé sempre a noms genèrics (sonata, simfonia, etc.) i he optat generalment per noms que anticipen un cert caire poètic de les obres. En el cas de Safrà, el mot va entrar en la meva consciència gairebé d’amagat, i només es va manifestar amb determinació després d’admirar l’Altar profà 34 de Toni Catany (extraordinària fotografia, on dominen els tons rogencs i safranats en un despullament de distraccions visuals gairebé absolut i dins d’una màgica i enigmàtica llum on brillen les ales cromàticament acolorides de dues papallones quietes)”.

Spina, de 2001 i dedicada a Maria Victòria Lasalle, és una obra axial que clou el període compositiu central de l’autor. Treballada a partir de l’exploració de les possibilitats de ressonància i reverberació dels harmònics del piano, la peça es basteix en dues parts distribuïdes com l’espina d’un peix. Les referències semàntiques a mots propers i polisèmics com espina, espiga, espinagada remeten sovint a configuracions simètriques i a àmbits on antigament la proximitat entre la producció musical i la culinària era unitària. L’obra és, també, una referència a …soferte onde serene… (1974), de Luigi Nono.

ATENCIÓ

Aquest concert és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a L’Auditori Play. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització del vídeo. Si vols veure el vídeo sencer, el pots comprar individualment (video_price€), o comprar una subscripció amb accés il·limitat als concerts des de 7,99€ al mes.

SUBSCRIU-TE PER 7,90 € AL MES

Estàs a punt d'adquirir aquest vídeo per video_price €. T'informem que et pots subscriure per 7,90€ al mes i gaudir de tots els continguts amb accés il·limitat. Vols continuar amb aquesta transacció?