Tutti Fan Piu: materials didàctics


ESCOLTEM, OBSERVEM… I JUGUEM


Tutti fan piu us farà ballar, cantar, escoltar i emocionar amb músiques de diferents indrets. De la mà de diversos ocells i instruments emprendreu el vol escoltant uns arranjaments musicals magnífics, fets per Marta Roma, i observant unes il·lustracions tendres i delicioses dibuixades per Rebeca Luciani. Quant a les propostes didàctiques que us suggerim: seguiu-les i a gaudir, que els ocells ja són aquí!

2. Tico-Tico no fubá

Zequinha de Abreu

Aquesta peça presenta els instruments principals que ens acompanyaran al llarg del recorregut d’aquest CD. Els trobareu penjats a l’arbre de la il·lustració per ordre d’aparició: percussió, mandolina, violoncel, clarinet baix i acordió. Jugueu a seguir-ne el recorregut mentre els escolteu. A la il·lustració també podem observar un pardal, el Tico-Tico, amb els seus estris de cuina perquè té ganes de menjar-se un pastís. Deixeu-vos portar pel ritme d’aquest choro brasiler, aplegueu estris de cuina i acompanyeu-lo seguint la pulsació o fent diferents sons que hi puguin quedar bé.

3. Danse des cygnes

Piotr Ilitx Txaikovski

Aquesta peça clàssica forma part d’El llac dels cignes, el primer ballet que va compondre Txaikovski. En aquest arranjament, l’acordió (portat pel cigne negre) i el clarinet (portat pel cigne blanc) emprenen un diàleg que podem seguir senyalant cada instrument quan pren el protagonisme. També ens podem moure d’acord amb aquest ritme ternari del vals, desplaçar-nos per l’espai fent moviments llargs i lligats seguint la melodia principal o agafar un mocador negre i un de blanc per representar el diàleg.

4. O pato

Jaime Silva, Neuza Teixeira

Mentre mirem la il·lustració podem explicar que aquesta cançó és una bossa nova del Brasil que ens narra la història d’un ànec que, mentre cantava una samba feliçment, un coll verd va preguntar-li si s’hi podia afegir. Alhora, una oca va quedar encantada amb el duo i va anar a buscar un cigne per proposar-li de fer un quartet; es van posar a cantar a prop de l’estany, però no va sonar massa bé i tots quatre van caure a l’aigua. Escoltant la cançó, com si fóssiu els protagonistes de la història, us podeu passar un micro (o un objecte que el simbolitzi) i cantar en l’idioma que vulgueu només quan aparegui l’onomatopeia cuac-cuac (en portuguès: quem-quem). Sabeu quantes vegades hi apareix? (resposta: 33).

5. Le coucou au fond des bois

Camille Saint-Saëns

Aquesta és una de les peces clàssiques que conformen la suite El carnaval dels animals, del compositor francès Camille Saint-Saëns. La il·lustració ens ajuda a seguir la peça, que té un caràcter misteriós: comenceu per la casa amb la teulada de puntets vermells que hi ha a la part superior dreta i aneu baixant, senyalant cada casa seguint la pulsació. Quan soni el cucut (interpretat pel clarinet), heu de coincidir amb les 2 cases conjuntes on hi ha cucuts. El recorregut de cases segueix un camí en forma d’onada de dalt a baix i a la inversa; feu-lo 2 vegades i arribareu just a la meitat de la peça. A partir d’aquí, la música ja no segueix aquest patró. Podeu seguir les cases de manera aleatòria i, quan soni el cucut, senyalar les cases amb ocell. O bé, amagar-vos darrera el llibre CD i treure el cap quan soni el cucut.

DESCARREGA’T LA IL·LUSTRACIÓ